El poeta, crític literari i assagista lleidatà Jaume Pont Ibáñez (Lleida, 1947) ha mort als 79 anys, segons ha confirmat la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La seva desaparició ha commocionat el món literari i universitari català, especialment la Universitat de Lleida (UdL), on va exercir com a professor durant més de quatre dècades i es va consolidar com una de les figures més rellevants de la Facultat de Lletres.
Considerat un dels poetes més destacats de la seva generació, Pont va iniciar la seva trajectòria literària l’any 1976 amb la publicació de Límit(s). Des d’aleshores, va desenvolupar una obra poètica singular, caracteritzada pel rigor expressiu i la reflexió sobre l’existència, la memòria i l’absència, que li va valer nombrosos reconeixements i una projecció internacional.
Entre els seus poemaris més coneguts destaquen Divan, Raó d’atzar, Vol de cendres, Llibre de la frontera: de Musa Ibn-Al-Tubbi, Enlloc i Mirall de negra nit. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües, fet que evidencia l’abast de la seva contribució a la literatura catalana contemporània.
Una trajectòria reconeguda amb els principals premis literaris
Al llarg de la seva carrera, Jaume Pont va rebre alguns dels guardons més prestigiosos de la literatura catalana i internacional. Entre aquests destaquen el Premi Vicent Andrés Estellés (1982), els Premis de la Crítica Serra d’Or (1991 i 1997) per Raó d’atzar i Vol de cendres, respectivament, i el Premi Nacional de la Crítica (2001) per Llibre de la frontera: de Musa Ibn-Al-Tubbi.
També va ser distingit amb el Premi Carles Riba (2006) per Enlloc, el Premi Virgile de Poésie (2012) i el Premi a la Trajectòria Literària de Cadaqués (2022). Més recentment, la traducció francesa del seu darrer poemari, Mirall de negra nit, va obtenir el Premi Mallarmé étranger, un reconeixement que va consolidar la seva projecció més enllà de les fronteres catalanes.
Més de quaranta anys vinculat a la Universitat de Lleida
La trajectòria de Pont va estar estretament lligada a la Universitat de Lleida, on va exercir com a catedràtic de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània i va formar diverses generacions d’estudiants.
La seva activitat acadèmica va combinar la docència amb la recerca i la crítica literària, especialment en l’àmbit de la poesia i la literatura hispànica contemporània. Entre les seves aportacions assagístiques destaca Espejo y laberinto, a més de diversos estudis i antologies literàries.
La vicerectora de Cultura de la UdL, Núria Casado, que havia estat alumna seva, ha expressat la seva «profunda tristesa per la pèrdua d’un dels principals autors literaris de la nostra universitat, amb una poesia de projecció internacional».
Casado també n’ha destacat la dimensió humana i el vincle amb la institució universitària, tot recordant-lo com «una persona estimada per tothom, companys i alumnes, que portava la UdL al cor».
El reconeixement a la seva trajectòria acadèmica va traspassar fronteres. Pont va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Nacional i Kapodistríaca d’Atenes, una distinció que posava en valor la seva aportació als estudis literaris i a la poesia contemporània.
L’any 2023, una seixantena d’amics i col·legues del món universitari, literari i artístic li van retre homenatge coincidint amb la publicació del volum Una mirada escrita. En honor de Jaume Pont, una obra col·lectiva dedicada a reconèixer el seu llegat intel·lectual i creatiu.
El món literari lamenta la pèrdua d’una veu indispensable
La Institució de les Lletres Catalanes ha lamentat profundament la mort de l’escriptor i l’ha definit com una «veu rigorosa i indispensable de la poesia catalana», destacant el paper que va tenir en la renovació poètica iniciada durant la dècada dels setanta.
Per la seva banda, LaBreu Edicions, editorial vinculada a la publicació de la seva obra, l’ha recordat com un dels poetes «més singulars» de la seva generació i ha reivindicat la seva capacitat per compaginar la creació literària amb la docència i la reflexió crítica.
L’editorial ha destacat especialment una poesia que va saber «convertir l’absència en paraula» i que continuarà acompanyant les futures generacions de lectors. També ha traslladat el condol a la família, als amics i a totes les persones que han seguit la seva trajectòria.
Amb la mort de Jaume Pont, Lleida perd un dels seus referents literaris més reconeguts internacionalment, un autor que va mantenir una estreta vinculació amb la seva ciutat i amb la universitat al llarg de tota la seva vida.
El seu llegat perdurarà tant en una obra poètica que ocupa un lloc destacat en la literatura catalana contemporània com en les generacions d’estudiants, investigadors i escriptors que van trobar en ell un mestre i un referent intel·lectual.
