Miguel Gallardo, Alfons López, Ramon Boldú, Trini Tinturé, Cazares, Reverté, Jordi Gort, Balasch, Buil, Ermengol, Cabrejas, Ximi Comix, Josep Sàlvia o Lorena Rivega són alguns dels noms més destacats de la història del còmic ponentí.
Noms que parlen de Lleida com a territori còmic, com a terra de conreu de l’anomenat art seqüencial i que han donat vida a personatges mítics com el Makoki, la Pepa o l’Emma i a publicacions com «Callejón», «Algo me pica» o «Pixatinters».
Es tracta d’un gènere amb dos clars referents, Miguel Gallardo i Alfons López, qui malgrat haver desenvolupat la seva carrera professional a Barcelona —un fet quasi obligat amb la gran eclosió que va tenir el còmic durant els anys 80 a la capital catalana— sempre han mantingut un vincle personal i, en el cas de López, també professional, amb la ciutat de Lleida.
Avui en dia Lleida manté la voluntat de ser territori còmic amb la creació del Col·lectiu BAF Guerrilla, especialistes, guionistes i editors com Carles Castelló, Cecilia Hill, Mariona Visa o Jaume Barrull; i amb el naixement de Doble Tinta, la primera col·lecció de còmics per adults en llengua catalana sorgida al nostre país, de la mà de Pagès Editors.
La cultura de la vinyeta
El Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, des de l’any 2016, aposta pel còmic i la novel·la gràfica, sent el primer museu de Ponent, i un dels primers a l’Estat espanyol, en incorporar-los a les seves col·leccions d’art contemporani. Una voluntat que es materialitza, entre altres accions, amb l’adquisició d’obres gràfiques per a la seva col·lecció.
El passat 2022 ha incorporat obres de la historietista i il·lustradora Trini Tinturé (Lleida, 1938), del periodista i autor de còmic Alfons López (Lleida, 1950) i d’un dels noms més representatius de la renovació del còmic espanyol, Carlos Giménez (Madrid, 1941) membre de l’anomenat Grup de la Floresta, professionals del còmic agrupats al voltant de la figura de l’editor Josep Toutain.
En concret, el Morera ha adquirit els originals de la novel·la gràfica d’Alfons López i Manel Fondevila «La Saga de Chaves» (2004), donats pel mateix Alfons López; una sèrie d’originals d’«Emma es encantadora» (1981) de Trini Tinturé i dels còmics «Rambla arriba, Rambla abajo» (1985-1986) i «España, una grande y libre» (1976-77) de Carlos Giménez, adquirits i dipositats al Museu a través de Col·lecció Nacional del Còmic i la Il·lustració de la Generalitat de Catalunya.
Una ferma aposta que atorga singularitat a una part de les col·leccions del Morera, i converteix el Museu en capdavanter a l’hora d’impulsar una nova mirada, la del còmic i la novel·la gràfica, dins l’art contemporani.