ADN per buscar familiars en fosses

Un total de 251 lleidatans han sol·licitat formar part de l’anomenat Banc de l’ADN per buscar familiars desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Amb el nom oficial de Programa d’Identificació Genètica, la Generalitat ofereix aquesta eina als familiars de desapareguts per facilitar les seues restes entre les trobades a les fosses comunes que es van localitzant al llarg de la geografia catalana. De moment, 251 lleidatans que formen part del cens de familiars de desapareguts han sol·licitat al departament d’Afers Exteriors poder donar una mostra d’ADN. A tot Catalunya, un total de 5.071 persones ja formen part d’aquest banc genètic.

Perquè els interessats sàpiguen en què consisteix aquest mecanisme, totalment gratuït per a les famílies, la conselleria organitza conferències per tot Catalunya, com la celebrada ahir a la Granadella aprofitant la recreació, per quart any consecutiu, dels bombardejos que la van assolar durant el Nadal del 1938, després de la retirada de la batalla de l’Ebre i l’avanç de l’exèrcit franquista.

Gairebé vuitanta anys després, els figurants van traslladar els espectadors als moments que van viure soldats i veïns que es van veure sorpresos per les bombes de les aviacions alemanya i italiana i que van convertir la Granadella en un punt clau de la contesa civil.

"Encara hi ha molts tòpics i desconeixement de la Guerra Civil"

Pere Ventura, del grup de recreació Ejército del Ebro, va afirmar ahir que la seua tasca és divulgar el que va passar durant la Guerra Civil i trencar tòpics al veure que encara hi ha un "ampli desconeixement" sobre l’ocorregut en la contesa. Un dels veïns que va presenciar la recreació va ser un metge de Tarragona el pare del qual va ser sanitari durant la guerra. "Un bombardeig va caure sobre la casa de la meua àvia, i s’hi va instal·lar el general Líster", va explicar Josep M. Vives.