Fa un any, investigadors de la Universitat de Lleida van posar en marxa un projecte d’excavacions arqueològiques amb l’objectiu de convertir la Vall d’Àger en una gran font d’informació de l’època visigoda. Els resultats dels treballs d’aquell moment i d’una segona fase que acaba de concloure, a l’àrea de la necròpoli de Santa Coloma d’Àger, els han donat la raó. «Per primera vegada hem pogut confirmar la presència de visigots a la zona», assegura l’arqueòleg Antonio Porcheddu, membre del Grup d’Investigació Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura del departament d’història de la Facultat de Lletres de la UdL.
I és que els investigadors han pogut trobar tres sarcòfags, datats el segle V (l’època visigoda data des d’aleshores i fins a principis del VIII), i una sèrie d’estructures arquitectòniques que apunten al que podria haver estat una església o un edifici annex a un temple.
«A dos dels sepulcres hem trobat restes intactes. Una, localitzada en els treballs de l’any passat, es tracta d’un individu datat per radiocarboni al segle V, en plena època visigoda», afirma Porcheddu, que ha dirigit els treballs juntament amb el també arqueòleg Jesús Brufal.
La segona fase d’excavacions, que s’ha dut a terme des de mitjans de juliol fins a principis d’aquest mes, ha permès ampliar l’àrea de treball. A part de més sarcòfags, s’han localitzat restes del que seria un complex sagrat de dimensions molt superiors al que es creia anteriorment. «La tècnica constructiva d’alta qualitat denota que estem davant d’un prestigiós espai», explica Porcheddu.
Les excavacions, que han comptat amb la participació de la Fundació Arnau Mir de Tost, l’ajuntament d’Àger i els arqueòlegs Jesús Corsà i Elisabet Bonilla, formen part d’un projecte més ampli de la UdL per reconstruir la història de la Vall d’Àger i de les seues relacions amb el Pirineu i les comarques del pla. D’altra banda, complementen les intervencions que es van dur a terme a la zona ja fa dos dècades (vegeu el desglossament adjunt) per unes obres en un camí del Montsec.
