Als purins els ha sortit competència. Les finques agrícoles que els reben com a fertilitzant en més de cent municipis de Lleida també podran acollir altres rebutjos. Es tracta dels llots que generen depuradores de tot Catalunya en el procés de tractament de les aigües residuals. La Generalitat va restringir el 2009 l’ús d’aquest material a les localitats declarades zona vulnerable a la contaminació per nitrats (vegeu el desglossament). Ara, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat «nul·la de ple dret» aquesta disposició i obre la porta que els ramaders de cada municipi competeixin amb empreses gestores de residus de tot el territori català pel sòl agrícola disponible per abocar els seus respectius rebutjos. El decret del 2009 va prohibir utilitzar llots de depuradora com a adob en zones vulnerables, amb una única excepció: permetia aplicar els que procedien de les plantes de depuració de poblacions incloses a cada una de les zones vulnerables. El TSJC ha anul·lat aquesta restricció arran del recurs d’una associació de gestors de residus.
Fins ara, les finques dels 125 municipis lleidatans declarats zona vulnerable només podien rebre llots de les depuradores del pla de Lleida. Ara podran acollir també els que generen instal·lacions de la resta de Catalunya. La sentència argumenta que la normativa de la Generalitat no justifica de forma explícita per què s’aplicava fins ara aquesta restricció als llots. «No s’expliciten les raons per les quals aquesta mesura redunda en la protecció», assenyala la resolució. La Generalitat va restringir el 2009 l’ús de llots de depuradores a petició de les organitzacions agràries. Així ho van recordar ahir fonts d’Unió de Pagesos (UP). El sindicat va apuntar que aquesta mesura pretenia facilitar que els ramaders disposessin de sòl agrícola suficient per aplicar els purins de les seues granges a les zones vulnerables, on la normativa estableix les majors restriccions a l’hora de dipositar nitrats. El límit en aquestes és de 170 quilos per hectàrea i any, davant el genèric de 210 quilos a la resta del sòl agrícola. Aquestes limitacions pretenen evitar filtracions al subsòl i contaminació d’aqüífers. Fonts d’UP i ramaders van expressar la seua preocupació davant de la possibilitat que el sòl disponible per abocar purins es redueixi per l’aplicació en cultius de llots de depuradores.La sentència del TSJC arriba després que les retallades de l’Estat a les energies renovables provoquessin el tancament a tot Espanya de les plantes de purins. A Lleida, van tancar les dos de Juneda, la d’Alcarràs i la de Miralcamp, quatre instal·lacions, que, fins al 2014, tractaven 400.000 tones de dejeccions a l’any. Centenars de granges continuen adaptant-se a aquest nou escenari mitjançant la reducció de nitrats en l’alimentació dels porcs, tractaments a les mateixes explotacions i la recerca de nous mitjans per aplicar purins en terrenys que fins ara no els rebien.
