«Amb cara de ximple.» Així reflectia el seu estat anímic Albert Folguera, tècnic de l’ICG Software Lleida, al veure com el seu equip malgastava una ocasió immillorable per puntuar davant d’un dels grans de la categoria, un Vic que va estar molts minuts contra les cordes i que, al final, es va emportar, in extremis, els tres punts (3-4) que el permeten situar-se segon a la línia del Barça.
I això que el partit no va començar gens bé per als llistats. Només es portava un minut de joc quan Ordeig va servir perquè Font inaugurés el marcador (0-1). El gol, no obstant, no va fer efecte en l’ICG, que va reaccionar i va tenir diverses ocasions per igualar el partit a l’estic de Manu Necchi i Andreu Tomàs, que van topar amb el porter rival o amb el pal. També va ser lluïda l’actuació del porter local, Lluís Tomàs, que va evitar el 0-2 en sengles contraatacs d’Ordeig. L’entrada de Rodero va donar un altre aire a l’equip i, als 17 minuts, una jugada seua va permetre que Andreu Tomàs equilibrés el marcador, equilibri que es va poder trencar abans del descans amb dos accions de Ballestero, que va aturar Grau, i Necchi, que va enviar la bola al pal.
A la represa, una altra mala arrancada dels llistats va permetre que el Vic situés l’1-2 als 45 segons, gol que va tenir la rèplica 10 segons després, amb un gol de Trilla. Va ser una arrancada de segona meitat elèctrica i que es va traduir en el 3-2, obra de Ballestero. L’ICG estava tutejant tot un Vic, gaudint fins i tot de diverses ocasions per ampliar la renda. Però la qualitat del rival es va imposar i, a 5 minuts per al final, va arribar l’empat, obra de Font, el mateix jugador que, a 55 segons per a la conclusió, va donar un immerescut triomf al seu equip. «Ho havíem fet tot per guanyar el partit. Crec que un empat davant del Vic, i dic un empat, encara que penso que hem pogut guanyar, era un bon punt. Això no ha de servir-nos d’experiència», va assenyalar Folguera.
