Manuel Casas Molo va tornar diumenge a una convocatòria més de set mesos després de la seua lesió de genoll de la temporada passada. Dins d’un procés que es pren «pas a pas», considera que el pròxim ja ha de ser «jugar uns minuts». «El més dur de tot això és que el procés de recuperació és molt lent. Però una cosa així també et fa més fort a nivell mental i valores més la professió», explica.
A més de tornar a la convocatòria, l’altra alegria de diumenge va ser que Raúl Fuster li va dedicar el gol que va servir al Lleida per empatar a Badalona. «Sí, m’ho havia comentat durant la setmana. És un gest d’agrair, com tot l’afecte que he rebut aquests mesos dels companys, del club i dels aficionats. Estic superagraït, perquè aquestes coses donen sentit a tota la feina que fas», explica el d’Almeria.
Assegura que està disposat a jugar quan l’entrenador ho decideixi i que, després de rebre l’alta, la tornada ha sigut «més una qüestió física que mental. És com quan comences la pretemporda, en els primers partits no arribes a tot. El que t’exigeix un partit de competició no ho dóna cap entrenament. Estic tranquil, perquè aniré agafant el ritme» i afegeix que, encara que des de la grada «es passa pitjor, sobretot jo, que sóc molt nerviós», està «content perquè l’equip el veig molt bé».
Precisament per aquest motiu, considera que no serà fàcil entrar en l’onze, però es veu amb el nivell per fer-ho. «És clar, si no ja no seria aquí. Em veig amb forces per aportar coses i ajudar l’equip quan el míster ho cregui oportú.»
Molo va valorar també de forma molt positiva l’empat de Badalona, que permet al Lleida continuar líder, encara que empatat a punts amb el Nàstic. «Era un camp complicat, però el partit van ser 10 minuts seus i 80 de nostres. Potser ens va costar entrar-hi, però l’equip va estar bé, ens van anul·lar un gol que per a mi era legal i va ser una mostra més que aquest equip va de debò.» La plantilla té avui jornada de descans i tornarà demà a la feina.
