El president del Govern d’Aragó, el socialista Javier Lambán (PSOE), va anunciar aquest dimecres que el seu Executiu portarà «al més ràpid possible» una iniciativa a les corts aragoneses per derogar la llei de Llengües aprovada el 2013 pel gabinet de la seua predecessora, Luisa Fernanda Rudi (PP), que va imposar que el català que es parla a la Franja de Ponent i l’aragonès del Pirineu passessin a denominar-se oficialment com a Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (lapao) i Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca (lapapip), respectivament.
L’última llei de Llengües d’Aragó sempre ha estat embolicada per una forta polèmica i ha recollit múltiples mostres de rebuig fins i tot abans que entrés en vigor, com el manifest que nombrosos alcaldes de municipis de la Franja i del Pirineu aragonès van firmar el 2013 a Mequinensa. Nombrosos municipis de Lleida i Osca van aprovar mocions en contra de la iniciativa i fins i tot el mateix exministre de Cultura José Ignacio Wert, també del PP, va arribar a dir que el que es parla a la Franja és català.
La rectificació arriba menys de cinc mesos després que l’anterior Govern aragonès apartés el català del currículum escolar per als ensenyaments de secundària i batxillerat. Així ho indicava un primer esborrany filtrat el passat 22 d’abril, en el qual tampoc s’aclaria com s’havien d’organitzar els instituts de secundària per incloure les dos sessions setmanals de «llengua pròpia» previst a la llei. Aquest fet va provocar, per exemple, que l’IES Matarranya (Terol) anunciés al juny que el català passaria a ser una assignatura optativa. Segons els experts, no obstant, el lapao no ha influït en la reducció d’un 21% de l’ús social del català a la Franja en els últims deu anys, encara que la seua tornada al currículum escolar podria pal·liar aquest retrocés.
Assignatura optativa
L’anterior Govern aragonès va anunciar a l’abril que el català no seria en els currículums escolars
