El sostre de l’autogovern d’Aran es va elevar ahir amb l’aprovació al Parlament de la nova llei de règim especial, que reforça les competències del Conselh Generau. També reconeix el dret dels ciutadans de la Val a decidir sobre el seu futur polític, una cosa que no formava part del text que les institucions araneses van acordar el 2009. Aquest va ser un dels escassos punts d’enfrontament polític durant el debat parlamentari, encara que la norma es va aprovar amb una majoria aclaparadora. És la primera llei catalana de l’any i entrarà en vigor en els pròxims dies.
L’aprovació de la llei requeria la majoria absoluta de la Cambra, i la va obtenir amb escreix. La votació final es va saldar amb el suport dels 121 diputats de CiU, PSC, ERC, PP, ICV-EUiA i CUP, mentre que els nou parlamentaris de C’s es van abstenir. Els articles dedicats al dret a decidir, a l’ús «preferent» de l’aranès en l’administració i a la definició d’Aran com a «realitat nacional» es van votar separadament i es van aprovar amb vots en contra de populars i Ciutadans.
Les qüestions sobre la identitat i la llengua d’Aran no van ser els únics punts de fricció entre els partits per a la nova llei, que es van prolongar pràcticament fins a l’inici del ple. L’ampli consens va ser possible gràcies a ajornar les dos qüestions més polèmiques: la reforma del sistema electoral i un nou marc de finançament per al Conselh Generau. Un acord de mínims va establir un termini de 2 anys per abordar la primera i un altre de 3 anys per a la segona (vegeu el desglossament).
La d’ahir va ser una jornada històrica per a Aran, encara que la satisfacció que compartien tant el Conselh Generau com els partits amb representació a Lleida contenia nombrosos matisos. Des de l’eufòria a les files de CiU i Convergència Democràtica Aranesa (CDA) davant d’una llei que «supera la proposta inicial del 2009», en paraules del síndic, Carlos Barrera, fins al gust «agredolç» que ha deixat a PSC i Unitat d’Aran (UA) la falta d’acords sobre finançament i sistema electoral. Per la seua part, PP i ICV van lamentar no haver tingut més temps per segellar pactes en aquestes matèries.
