‘Big bang’ a la Fundació Sorigué

Si el 2012 la Fundació Sorigué de Lleida ja es va apuntar un gran punt amb la primera exposició individual de l’artista manxec Antonio López a Catalunya, i el 2013 va repetir impacte també en una mostra única amb les fotografies gegants del cineasta Wim Wenders, ara tornarà a sorprendre el públic amb les espectaculars instal·lacions artístiques de la japonesa Chiharu Shiota, establerta a Berlín des de fa 18 anys i reconeguda internacionalment en museus, galeries, exposicions o biennals, com l’actual de Venècia, on representa el seu país.

Shiota, el treball de la qual explora la relació entre el cos humà, la memòria i la pèrdua, va presentar ahir els singulars muntatges que el públic podrà visitar a partir de demà i fins al 31 de març. La principal obra que dóna nom a l’exposició, In the beginning was…, és una instal·lació inèdita creada especialment per a la Fundació Sorigué.

La directora, Ana Vallés, va recordar que va quedar «impactada» quan va descobrir l’obra de Shiota fa cinc anys en una exposició a Madrid. Des d’aleshores no ha desistit en el seu afany fins a portar a Lleida l’artista japonesa per implicar-la en el projecte Planta del grup empresarial lleidatà a la Plana del Corb, a Balaguer. Allà, a la gravera de Sorigué, Shiota es va inspirar per «connectar dos realitats, la pedra com a origen de l’univers i de la humanitat, i també com a origen de la firma Sorigué».

L’artista nipona va explicar que «m’agrada utilitzar els elements, la terra, el fang, el foc…, i ara per primera vegada la pedra», a partir de la qual ha construït un laberint en un espai de 440 metres quadrats amb més de 300 km de fil negre. «Pedres flotant en l’espai fosc com el Big bang, el principi de l’univers», va comentar després d’agrair la col·laboració d’un equip de 30 persones que s’ha encarregat en les últimes setmanes d’embastar una quilomètrica troca de pedres i fils. Aquesta exposició s’acompanya d’unes altres tres instal·lacions, una elaborada també a Lleida, Over de continents (vegeu el desglossament) i unes altres dos d’adaptades: His chair, del 2005, amb finestres velles d’edificis abandonats del Berlín Oriental als anys 90 -i que passarà a formar part del projecte Planta– i el vídeo i les fotos Bathroom, del 2002, en què l’artista mostra el seu vessant de performance amb el seu cos cobert de fang com a metàfora dels orígens de què no podem desprendre’ns.