El museu Dinosfera de Coll de Nargó commemora des d’ahir i fins al pròxim 17 d’abril el centenari de la primera troballa de restes de dinosaure a Catalunya. Va ser l’any 1916, durant la construcció de la presa de Talarn. Les voladures amb explosius que s’utilitzaven per aixecar la infraestructura i la central hidroelèctrica, que en aquell moment era la més gran d’Europa, van fer sortir a la llum un os de grans dimensions que els experts expliquen que destacava per la tonalitat blanquinosa entre la roca vermellosa.
Va ser així com, per casualitat, es va trobar el primer fòssil de dinosaure a Catalunya. Els estudis, ja l’any 2010, per part de paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de la Universitat de Saragossa, van concloure que es tractava del fèmur dret d’un titanosaure d’uns 5 metres de llarg i uns 70 milions d’anys d’antiguitat, poc abans de l’extinció dels dinosaures. L’exposició Dinosaures de Catalunya: un segle de descobertes, va quedar oberta al públic ahir a la tarda. El comissari de la mostra, Àngel Galobart, investigador de l’ICP, va explicar la història d’aquest fòssil, que va suposar l’inici de noves troballes a la presa de Talarn i en altres punts del Pirineu. Des de finals del 1916, s’han descobert quinze ossos i onze petjades de titanosaure, que va ser la família de dinosaures dominant a finals del cretaci, però també hi ha molts fòssils d’ossos, restes d’ous i petjades de dromeosaure, anquilosaure o hadrosaure. Des de l’ICP, van explicar que al Prepirineu van dominar les espècies de dimensions mitjanes i petites. Tot i així, també se n’han descobert altres de dimensions més grans, com ara un titanosaure desenterrat fa dos anys a Orcau, que es creu que mesurava entre 15 i 20 metres de llargada. La peça està ara en fase d’estudi.
