Un dels aspectes més criticats de l’actual llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, són les sancions que inclou, tant per la quantia de la multa com pels motius pels quals un ciutadà pot ser sancionat. En l’últim semestre del 2015, primer període en què va entrar en vigor la norma, es van imposar 50 sancions greus a la província de Lleida per conductes reprotxables administrativament. A efectes econòmics, les sancions greus representen, per cada una, un mínim de 601 euros i un màxim de 30.000 euros.
Segons les dades del ministeri de l’Interior, la majoria de les sancions es van imposar en l’apartat d’armes i explosius, amb un total de 52 per portar, exhibir o utilitzar armes prohibides o de manera negligent o intimidatòria. També es va sancionar la fabricació, el comerç o l’emmagatzemament d’explosius o pirotècnia sense documentació, autorització i sense prendre les mesures de seguretat necessàries. Una altra de les sancions tipificades com a greu és la desobediència o resistència a l’autoritat, així com la negativa a identificar-se, que en el cas de Lleida va comportar tres multes. En l’apartat de sancions lleus, amb 19 en sis mesos, destaquen les faltes de respecte a agents de policia i la falta de documentació, així com l’omissió de denúncia en cas de robatori o pèrdua. La multa per aquestes conductes va dels 100 als 600 euros.
Sobre aquest tema, Esther Sancho, advocada i membre de la comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, considera que la llei mordassa retalla drets fonamentals dels ciutadans i preveu sancions “desorbitades” per a conductes que abans no eren punibles. Segons la seua opinió, preocupa el barem ideològic pel qual es poden aplicar les sancions. Així mateix, alerta del registre d’infractors, on qualsevol ciutadà queda “en una llista negra” a l’obrir-se-li un procediment administratiu, malgrat que finalment es tanqui. “És una llei creada en un moment polític i social complicat i s’actua de manera preventiva, sense que hi hagi encara un delicte”, assegura. En la mateixa línia, Xavier Prats, de Prats Advocats, considera que la llei naix per protegir els agents i que cal vigilar que s’aplica de manera proporcional.
