Junts pel Sí va aconseguir ahir una victòria molt àmplia i, en condicions normals, els 62 diputats serien més que suficients per governar i perquè el seu candidat a president fos elegit per al càrrec. Tanmateix, els seus líders han deixat clar que aquestes no eren unes eleccions normals i que l’objectiu era la independència, la qual cosa deixa el mànec de la paella en mans de la CUP, que passa de 3 a 10 diputats, sense els quals no hi ha majoria absoluta. Precisament, aquest fet suposa un seriós nuvolot per a les aspiracions d’Artur Mas de repetir com a president. Encara que era el número 4 de la llista, ha quedat clar que el candidat era ell. I al llarg de la campanya els dirigents de la CUP també han deixat clar que no estan disposats a donar suport a Mas com a president. En aquesta tessitura sorgeixen diversos interrogants. Un dels principals és quina serà la solidesa real de l’aliança entre CDC, ERC, ANC, Òmnium i altres partits i entitats que integren Junts pel Sí. Si la CUP es nega a donar suport a Mas, cal preguntar-se si li donaran suport tots sense fissures i buscaran una via alternativa per a la seua investidura o, en canvi, si el que buscaran alguns d’ells serà un candidat alternatiu.
Un altre interrogant és si la CUP serà tan inflexible com ha proclamat o hi haurà una sortida pactada que inclogui un full de ruta per a la independència en la qual conflueixin les propostes de les dos formacions. Una alternativa no sobiranista és inviable al no sumar en escons, i tampoc no sembla gens fàcil que Catalunya Sí que es Pot pugui facilitar el govern a Junts pel Sí, i menys encara el PSC.
Pel que fa als vots, les formacions independentistes han aconseguit 1,9 milions de vots, el 47,86% del total; els inequívocament antiindependentistes (C’s, PSC i PP), el 39,06%; i els partidaris d’un terme mitjà (Catalunya Sí que es Pot i Unió), un 11,41%. Junts pel Sí gairebé repeteix els 1.614.382 vots de CiU i ERC el 2012, encara que llavors sumaven 71 escons. Al bloc no independentista, el gran triomfador és Ciutadans, que passa a ser la segona força i el partit de referència per als partidaris de no trencar amb Espanya, perquè el seu espectacular ascens de 9 a 25 diputats es combina amb el fort descens del PP, (de 19 a 11) i el més moderat del PSC (de 20 a 16). Catalunya Sí que es Pot, integrada per Podem, ICV i EUiA, aconsegueix 11 diputats, dos menys dels que tenia ICV-EUiA, un gran revés per al líder de Podem, Pablo Iglesias. Ara bé, per a pal, el d’Unió, fora del Parlament a l’aconseguir només 102.000 vots. El seu futur està més que en dubte.
Vots
Les formacions independentistes s’han quedat dos punts per sota del 50%
