Un veí de Lleida de 41 anys, J.G.V., va ser condemnat ahir a cinc anys de presó per abusar sexualment de la filla de la seua parella, que pateix una discapacitat psíquica, des que tenia 11 anys.
El judici havia de celebrar-se ahir a l’Audiència Provincial de Lleida, però no es va celebrar després que les parts arribessin a un acord. D’aquesta forma, acusació particular i defensa es van sumar a les conclusions de la Fiscalia, que va rebaixar el delicte d’agressió a abús sexual al considerar que no hi va haver violència. Als cinc anys de presó cal afegir uns altres cinc anys en llibertat vigilada (una vegada el condemnat surti de presó), així com una ordre d’allunyament de 200 metres i comunicació per qualsevol via respecte a la víctima, que va patir els abusos durant nou anys, entre el 2006 i el 2015.
La falta de violència rebaixa en bona mesura la pena de presó que va sol·licitar la Fiscalia, ja que en el seu escrit d’acusació demanava 14 anys de presó per un delicte continuat d’agressió sexual.
Així mateix, J.G.V. haurà d’indemnitzar la víctima amb 2.000 euros davant dels 10.000 euros que va sol·licitar el Ministeri Fiscal al principi. A l’admetre els fets i rebutjar les parts presentar recurs a la sentència, l’acusat es quedarà a la presó, on va entrar de manera provisional el 9 de maig del 2015.
L’acord va concloure que els abusos van començar el 2006, quan la nena tenia 11 anys. Segons l’escrit de la Fiscalia, el processat aprofitava quan la seua parella i mare de la nena era fora del domicili per motius de treball per cometre els abusos.
El 7 de maig del 2015, segons l’escrit, l’acusat va obligar la víctima a mantenir relacions sexuals, uns fets que es produïen almenys dos vegades al mes. La Fiscalia va destacar l’especial vulnerabilitat de la menor, ja que pateix una discapacitat psíquica del 65%, per la qual cosa no pot comprendre els fets, i que l’acusat coneixia. A més, el Ministeri Públic l’acusava de fer tocaments a la nena amenaçant-la d’agredir-la, i un altre tipus d’abusos.
Tanmateix, l’acord entre les parts considera que no està provat que l’acusat exercís la violència per cometre aquests actes, per la qual cosa el delicte passa de tipificar-se com a agressió sexual a abús sexual. La pena s’eleva a l’haver-se produït de forma continuada en el temps.
