Al Lleida, que ja coneixia els resultats dels seus rivals en la lluita per al play-off –només van punxar el líder Vila-real B i Alcoià, aquest en el seu duel directe amb l’At. Balears– només li valia la victòria en un infame Montigalà, sorprenentment embassat al ser de gespa artificial. I aquesta vegada no va fallar. Es va oblidar de l’habitual empat a zero final per guanyar, amb solvència i autoritat, mantenint la porteria a zero –després de la derrota de l’Atlètic de Madrid a Gijón ja és l’equip menys golejat del futbol espanyol– i demostrant que també té pegada i fortuna de campió: dos gols en les dos úniques rematades entre els tres pals i, a més, amb un estel·lar Iván Crespo aturant, a un minut del descans, un penal a Óscar Muñoz. Al final, triomf per 0-2 que manté l’equip cinquè en plena lluita pel play-off.
No va ser un bon partit, però sí pràctic. El Lleida, que d’entrada va jugar amb les baixes de dos habituals com Colinas i Albístegui, a les quals es van unir les d’última hora d’Urko Arroyo, que ni es va vestir de curt, i de Toño Vázquez, que es va quedar a la banqueta, no les va notar. És cert que amb les dificultats aquest equip, a diferència de l’any passat, s’encoratja. I encara que sembli mentida el tema de les nònimes ha marcat un punt d’inflexió, i per a bé, en els jugadors d’Idiakez. S’ha fet més fort, més conscienciat i amb més caràcter. A Montigalà, i tret de deu minuts –entre el 20 i el 30– en què els locals van tancar el Lleida a la seua parcel·la perquè Crespo tornés a fer de salvador amb dos grans parades, sobretot la primera, davant d’Akrong (21’) i Óscar Maestre (22’), va controlar el matx a plaer davant d’un rival que no va passar de discret. A més, va saber trencar el malefici de no poder marcar en camp contrari amb un precís cop de cap de Pau Bosch (42’), venint des de darrere, al rebre una mesurada centrada d’Arnau Tobella. Tanmateix, el Badalona no es va rendir, va forçar un córner i, al servir-lo, Fuster va posar ingènuament el braç. Martínez Santos, que va tenir una impecable actuació, no va dubtar a assenyalar el clar penal. El va llançar Óscar Muñoz i el porter lleidatà va aconseguir aturar la pena màxima. Una jugada sens dubte clau en l’esdevenir del partit. Primer perquè va evitar que el Badalona se n’anés crescut al descans i després perquè va ser l’avantsala del 0-2, amb un gran control i millor definició de Carlos Rodríguez, en el primer minut de la represa. El Badalona es va ensorrar, per a enuig de l’afició, i el Lleida, potser un pèl displicentment, es va limitar a deixar passar els minuts aguantant els dos gols d’avantatge, que haurien pogut ser algun més si no s’hagués precipitat en alguna contra en la qual va sortir amb avantatge. Manu (73’) va tenir la més clara, però la seua rematada va acabar desviada.
