Dijous es van complir just cent anys del concert que va oferir Enric Granados al Metropolitan de Nova York el 28 de gener del 1916 amb l’estrena de la versió operística de la seua obra culminant, la suite Goyescas. Lleida va celebrar l’efemèride a l’Auditori que porta el nom del compositor i pianista lleidatà amb el concert inaugural de l’Any Enric Granados. En aquest acte, el president de la Diputació, Joan Reñé, ja va avançar que el pianista havia ofert un concert a Lleida uns dies abans de partir cap a Nova York, el novembre del 1915. En realitat, Granados va oferir en primícia a la seua ciutat natal el 19 de novembre d’aquell any diversos fragments de les Goyescas que es preparava per estrenar mundialment a la ciutat dels gratacels unes setmanes després. Així ho testifica l’acta de la sessió plenària de l’1 de maig del 1916 de la Diputació, que Reñé va revelar ahir, que es va celebrar poques setmanes després que es confirmés oficialment el tràgic final de Granados i la seua esposa, morts en l’atac que va patir el 24 de març del 1916 el vapor Sussex al canal de la Mànega per part d’un submarí alemany en plena Primera Guerra Mundial.
A l’acta es pot llegir com el diputat Romà Sol "recorda amb frases d’afectuós afecte la bonica vetllada del 19 de novembre últim (del 1915) en què l’eminent Granados delectava el nostre esperit donant-nos a conèixer precisament les primícies de la seua obra Goyescas". En aquest sentit, Joan Reñé va comentar que les paraules recollides a l’acta de Romà Sol "esmenten una conversa amb l’artista al saló immediat al de plens, de manera que segurament el concert públic es va celebrar a l’avantsala, batejada actualment com Saló Viladrich". Reñé va afegir que "aquell concert era una mostra més de l’enorme estima que sentia l’artista cap a la seua ciutat natal".
Van reclamar indemnització a Alemanya per als fills
n L’acta d’aquell ple de la Diputació de l’1 de maig del 1916 també revela que la corporació lleidatana es va sumar activament a la carta subscrita per la societat cultural i empresarial catalana que va reclamar al Govern espanyol que intercedís davant el seu homòleg alemany a la recerca d’una indemnització per no deixar desemparats els sis fills de Granados, orfes després de la tragèdia del Sussex, en què van morir el pianista i la seua esposa. Entre altres personalitats de l’època, la carta estava firmada per Àngel Guimerà, Felip Pedrell, Apel·les Mestres, el comte de Güell, Salvador Andreu, Gariel Miró, Josep Soldevila i Ramon Godó. Reñé va dir que "la Diputació va ser solidària i va mantenir el seu compromís des del primer moment per fer possible que els sis fills de Granados poguessin comptar amb les atencions necessàries després de la desgràcia".
