Tenia raó el nou entrenador del Lleida, Gustavo Siviero, quan destacava que els números de la pretemporada són només això, estadístiques. El Lleida va debutar a la Lliga amb una derrota a Badalona (1-0), un escenari on mai havia caigut com a Lleida Esportiu, en què va mostrar una cara que es troba als antípodes del que ha ofert en la preparació d’aquest mes d’agost.
Els jugadors del tècnic argentí van estar per sota de la intensitat prevista –la seua millor carta dels partits previs– i, sobretot, es va mostrar inoperant en atac, amb una única rematada, i molt desviada, en els 90 minuts. El Badalona tampoc es va prodigar en atac, però almenys va pressionar més i millor, va lligar de mans el rival al centre del camp i sobretot, va saber dessagnar-lo a pilota aturada i a les segones jugades, aquestes que acaben decidint els duels segons el manual de la Segona B. Precisament, en una d’aquestes jugades va arribar, ja al minut 60, el gol que va suposar els tres punts per als locals i que deixaria els blaus, ahir amb la senyera, amb zero punts fins, com a mínim, a la quarta jornada de Lliga.
Una falta a favor del Lleida va acabar a la defensa local, que va iniciar la contra amb rapidesa. A dos passades van penjar l’esfèrica a l’àrea lleidatana, Mia Guasch no va aconseguir rebutjar de cap i Serramitja, molt més llest, li va guanyar la posició i, amb una rematada ajustada al pal, va batre Campos quan iniciava la sortida a la desesperada (1-0). Aquest únic gol va acabar sentenciant el matx i premiant el que més afany va posar a guanyar.
El Lleida va sortir amb un 4-1-4-1, amb Òscar Rubio per l’esquerra i Mia Guasch per la dreta, una parella de centrals, tot un gest de valentia de Siviero, formada per dos jugadors que la temporada passada estaven al filial a Primera Catalana, Max Llovera i Noel Carbonell. I tret d’en moments puntuals en què van patir més del compte en faltes laterals i córners, van passar la prova amb nota, fent-se creditors a noves oportunitats.
Tanmateix, el Lleida va acabar perdent-se davant de l’empenta local i, sobretot, no va saber mai com frenar Mousa, un extrem a l’Olot, reconvertit en extrem al Badalona i que va ser un estilet per la banda, sense que Casares pogués aturar-lo. Mousa va ser el millor atacant dels barcelonins però les seues centrades, algunes amb molta intenció, mai van trobar rematador.
El Badalona ho va intentar més en el primer temps –amb cinc córners– però cap de les seues rematades tampoc van ser entre els tres pals. Menys va fer el Lleida, que va aconseguir arribar viu al descans (0-0) però després ja no va saber com equilibrar el gol de Serramitja. Ni tan sols amb els canvis tàctics de Siviero, avançant Mia a la banda i col·locant Valiente com a central. El Lleida la va moure, però mai va saber provocar ni trobar un forat en la línia defensiva rival.
