La tebiesa de les reaccions polítiques a les últimes resolucions judicials per l’art de Sixena repartit entre el Museu de Lleida i el MNAC –i fins i tot l’intent des de la conselleria de Cultura d’entregar obres a Aragó– ha fet esclatar de nou la societat civil de Lleida. La recentment constituïda Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, recordant aquella Plataforma Cívica per la Unitat del Diocesà, extinta el 2013, va reclamar ahir al Govern a través d’un comunicat que «activi amb urgència els mecanismes jurídics, legislatius i administratius que li brinda el Parlament, l’Estatut i les lleis catalanes de Museus i del Patrimoni Cultural, que obliguen la Generalitat a vetllar pels béns patrimonials propis».
En un acte celebrat davant de l’entrada del Museu de Lleida amb mig centenar de representants de les quinze entitats, l’escriptor Pep Coll va llegir el manifest redactat en defensa de la unitat de les col·leccions d’art del Museu de Lleida i del MNAC, en risc davant de l’ordre d’un jutjat d’Osca perquè s’entreguin a Sixena 97 obres el proper 25 de juliol. L’acte va culminar entonant l’himne d’Els segadors, donant així un to de reivindicació nacional al manifest. Entre els assistents, polítics de Convergència (Toni Postius, Ramon Alturo), la CUP (Francesc Gabarrell) o Esquerra (Núria Marín), el grup dels quals a la Paeria es va adherir al manifest; l’exdirectora del museu, Montse Macià, o Núria Oliva, presidenta de l’extinta associació d’Amics del Museu de Lleida. L’actual director, Josep Giralt, va celebrar que «la societat civil de Lleida faci un pas endavant en suport de la unitat de la col·lecció». El portaveu de la plataforma, Xavier Quinquillà, va destacar que «ja no es tracta d’una qüestió local de Lleida, sinó d’un conflicte nacional, pel patrimoni nacional de Catalunya». Va afegir que «hem sol·licitat una reunió urgent amb el conseller de Cultura per saber el seu posicionament i quins seran els mecanismes que activarà la Generalitat per presevar la unitat del MNAC i el Museu de Lleida». El delegat de Cultura, Josep Borrell, va recordar també que «en el seu dia es van pagar aquestes obres amb diners de la Generalitat, de tots els ciutadans, de forma que això ens afecta a tots.»
