Desenes de símbols franquistes persisteixen en carrers i edificis de gairebé totes les comarques de Lleida encara, anys després que el Memorial Democràtic inventariés les reminiscències de la dictadura i que la llei de la memòria històrica establís que les administracions tenen l’obligació de retirar-los. Alguns han estat apartats, com un monòlit als caiguts al centre de Torregrossa o l’àguila imperial a la façana de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Gimenells, però d’altres encara es conserven.
El síndic de greuges preveu estudiar la situació dels símbols franquistes a Lleida i, en els casos en què es confirmi que persisteixen en llocs públics, instar que siguin retirats, segons van confirmar ahir fonts de la seua oficina.
Hi ha un precedent encara polèmic, a Tortosa, on el síndic, Rafel Ribó, ha recomanat a l’ajuntament retirar un monument franquista sense esperar el resultat d’una consulta popular.
Al marge de les plaques i noms de carrers a Lleida ciutat, actualment en estudi per part d’una comissió específica, Vielha és un dels municipis amb elements més destacables. Per exemple, un monument funerari al cementiri cobert amb una llosa amb un record als caiguts del bàndol nacional.
També persisteix a Vilac una creu de ferro que corona un monòlit i, en el nucli d’Aubèrt, dos grafitis en una propietat privada. A Tàrrega, la Creu de Terme de la plaça Major té un text de record al bàndol nacional. Al cementiri de Cervera hi ha una creu de pedra que formava part d’un monument als caiguts amb la inscripció: “A todos sus hijos muertos por la patria.”
Arbeca també manté dos creus, una al nucli urbà i una altra al terme municipal, d’època franquista.
Per la seua part, Torregrossa va retirar un monòlit d’un jardí del centre de la localitat, però queden dos símbols en finques privades, i a Pla de la Font hi ha una àguila, el jou i les fletxes franquistes.
