Dolç final d'any

El Força Lleida va tancar l'any esportiu i la primera volta de la competició amb una victòria treballada i, al seu torn, balsàmica (66-59) amb la qual curar les ferides que havien deixat les quatre derrotes consecutives i, sobretot, el correctiu sofert fa una setmana a Burgos. Amb una gran defensa, sobretot a la segona meitat, i els triples d'un reaparegut Simeón i Kahlig, precisament els dos que arrossegaven molèsties aquesta setmana, el quadre de Joaquín Prado va sumar la setena victòria de la campanya i torna a posicions de play-off.

Els dos equips arribaven al partit amb moltes urgències. El Lleida venia d'encadenar quatre derrotes, l'última molt dolorosa a la pista del Burgos, i necessitava imperiosament guanyar per elevar la seua malparada moral, mentre que l'Osca nomé havia guanyat un dels últims quatre partits i encara no havia assaborit el triomf lluny del seu pavelló, aspiració que tampoc va aconseguir ahir.

És per això que la igualtat va ser la nota predominant a la primera part del duel. Els de Joaquín Prado treballaven molt els seus atacs, bé doblant pilotes a Fran Guerra a la pintura, que va ser molt solvent, o exhibint el seu letal llançament de tres punts, on van destacar Múgica i, especialment, Simeón, que en va anotar dos sense error, encara que llastat amb dos faltes que el van portar a la banqueta. Això va obligar Prado a jugar molts minuts sense un base pur, funció que va tornar a exercir Kaufmanis, aquesta vegada sense brillantor.

Tot i així, el marcador es va mantenir igualat en tot moment, rellevant-se els dos equips en el comandament, amb diferències que mai van superar els dos punts. Va ser en l'arrancada del segon assalt quan els dos contendents es van treure la pressió de sobre, encara que el marcador tampoc va evidenciar un domini aparent de cap dels dos.

El Lleida, amb una bona sortida de quart, va aconseguir una màxima renda de cinc punts (24-19), però els aragonesos van tornar el cop immediatament amb un parcial de 0-6 que va obligar Prado a parar el partit (24-25).

Fins a aquell moment, els de negre havien aconseguit neutralitzar el millor trumfo del rival, el rebot ofensiu (són els millors de la Lliga), faceta en la qual els dos estaven empatats. Va ser amb la presència d'Orukpe a la pista que l'Osca va començar a imposar la seua llei al cèrcol rival, encara que l'Actel Lleida es va mantenir gairebé sempre al capdavant del marcador gràcies a l'aparició de Kahlig, que va anotar cinc punts consecutius, i als tirs lliures.

Tots dos, a més, estaven firmant uns grans percentatges de llançament, amb un 50% els lleidatans en tirs de dos punts i un 60 els de Quim Costa que, això sí, fallaven en el triple, amb 1 de 6; no així el Lleida, que estava ja en 4 de 10, una de les claus que li van permetre anar-se'n al descans guanyant, encara que fos per tan sols dos punts (38-36).

A la tornada dels vestidors, els dos equips van abaixar molt els percentatges, però el Força Lleida va semblar més entonat sobre la pista, amb una major pressió que li va permetre robar diverses pilotes i recuperar la màxima renda que havia tingut a la primera part, cinc punts (43-38), i elevar-la a sis amb un triple de Rubín de Celis (46-40). El conjunt de Prado feia la sensació que havia de trencar el partit, però l'Osca va reaccionar de la mà de Jorge Sanz i va tornar a estrènyer el marcador fins que un altre triple de Simeón, el tercer de la tarda, va tornar els cinc punts d'avantatge amb què s'acabava el tercer quart (51-46), amb un parcial de 13-10 que deixava ben clar que les defenses s'havien imposat clarament als atacs.

Però quedava tot un món i la victòria encara hauria de necessitar un esforç titànic per batre un incòmode Osca, que mai no va donar el partit per perdut malgrat les nombroses baixes. Simeón, que reapareixia després de gairebé tres partits lesionat, va assumir els galons i amb tres tirs lliures restablia la màxima de sis punts, a què l'Osca va reaccionar amb un triple de Zhigulin, del poc que va fer ahir l'exblaugrana i que va servir per no desenganxar-se dels lleidatans.

Els aragonesos estaven fent la goma, amb el perill que això comporta. Els últims minuts van tenir dos noms propis. D'una banda, Greg Kahlig. El nord-americà, que s'estava mostrant una mica irregular, va encadenar dos triples que van donar un màxim avantatge de nou punts que ja va deixar l'Osca molt tocat, mentre que l'altre protagonista va ser Michael Fakuade. Va estar pràcticament desaparegut fins llavors però va aparèixer quan més ho necessitava l'equip per anotar el definitiu 66-59 que tallava de soca-rel la reacció aragonesa, posant la guinda amb un sobirà tap per segellar la setena victòria de la temporada.