Un total de 26.001 agricultors i ramaders catalans estan cridats avui a les urnes en les sisenes eleccions agràries a Catalunya. D’aquests, 1.529 corresponen a l’Alt Pirineu i Aran i uns altres 9.218, a Lleida, segons les dades de la Generalitat. Es tracta d’unes eleccions atípiques, si tenim en compte que no hi ha candidatures com a tals, sinó que els pagesos hauran d’elegir quin sindicat volen que els representi en els òrgans de diàleg i negociació amb la Generalitat, que és el que determinaran avui les urnes. Així, els electors es trobaran tres paperetes i hauran d’elegir entre les sigles d’Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya o l’Associació d’Empresaris Agraris de Lleida-Asaja. Una vegada conegut el resultat, cap a les 20.00 hores, se sabrà com es repartiran els membres, per exemple, de les taules de concertació o sectorials.
En aquest context, Unió de Pagesos ha estat sempre el guanyador de les eleccions amb una majoria absoluta clara. El 2011, es va alçar amb el 54,34% dels vots a Catalunya, seguit de JARC, amb el 23,23%, i Asaja, amb el 15,22%. A Lleida, UP va obtenir el 50,80%; JARC, el 30,66%, i Aeall-Asaja, el 12,29%.
Aquests comicis, tanmateix, no només seran diferents perquè no hi ha candidatures, després que les cambres agràries hagin passat definitivament a la història.
Fins ara, les eleccions servien per elegir els membres d’aquestes cambres a cada província. Ara, a més, els comicis se celebren en circumscripció única i, per obtenir representació, per poder asseure’s a les taules de diàleg, les organitzacions candidates han d’aconseguir almenys un 15% dels vots emesos a Catalunya. Unió de Pagesos i JARC tenen per endavant assegurat, tret d’una sorpresa majúscula, aquest percentatge, mentre que Asaja dóna per fet que l’aconseguirà, després que fa cinc anys l’aconseguís. Tanmateix, les dos grans incògnites de les eleccions són la diferència que hi haurà entre els dos primers sindicats del camp català i si Asaja aconsegueix consolidar el mínim de representativitat exigit. Tot això en un sector amb problemes.
En aquest sentit, el camp sempre té problemes de caràcter estructural, com per exemple l’envelliment de la població agrària i el retrocés de la renda del pagès en una situació en la qual diferents sectors s’estan veient forçats a vendre per sota de costos, de la qual cosa culpen allò que qualifiquen d’abús de la gran distribució.
I tot això en un context, com a mínim, difícil en l’àmbit pressupostari de les administracions públiques, que es tradueix en retallades i en retards en el cobrament d’ajuts.
