Un debat a set dóna poc joc a l’estira-i-arronsa de rèpliques i contrarèpliques, però l’organitzat ahir per Lleida Televisió i el Grup SEGRE com a tancament de la campanya a Lleida va resultar dinàmic i no exempt de confrontació, encara que els partits es van centrar principalment a fixar els seus missatges clau de campanya. L’únic punt de consens clar, malgrat algun encreuament de retrets, va ser el dèficit d’infraestructures de Lleida. Tots els partits van coincidir a destacar la necessitat d’abordar amb urgència la connexió en autovia amb Tarragona i la Val d’Aran i també la millora de vies del Pirineu, en especial l’N-260. Els altres temes clau que van centrar la discussió van ser les relacions entre Catalunya i Espanya i la situació econòmica, en especial la lluita contra l’atur i els impostos, encara que aquí ja va ser impossible aconseguir consensos amplis i cada força va remarcar les seues propostes i punts de vista.
Toni Postius (Democràcia i Llibertat) va vendre esperança en el procés independentista, sense escatimar crítiques a PP i PSOE, i va considerar les eleccions com una segona part del 27-S i "l’últim pas de la desconnexió". Mònica Lafuente va presentar el PSC com l’única alternativa real per a tots els que volen fer fora Mariano Rajoy i va reivindicar les seues propostes socials, de gènere i el model federal. Per part del PP, José Ignacio Llorens, que va haver de repel·lir molts atacs, va insistir en el missatge que el Govern ha remuntat la situació econòmica desastrosa heretada i que evitaran "que es trenqui Espanya". Xavier Eritja (ERC) es va centrar a demanar participació perquè el votant independentista del 27-S no es quedi a casa davant d’un moment que va qualificar com a "històric". "Si votem, guanyem", va assegurar.
Quant a Unió, Miquel Padilla va reivindicar que són "un partit central que vol oferir solucions al greu conflicte que es viu entre Catalunya i Espanya". Óscar Uceda (C’s) va mostrar la seua formació com el relleu que ha de permetre un canvi respecte als partits tradicionals "que no han donat solució ni als problemes educatius, ni a l’atur ni a la corrupció". Finalment, Jaume Moya va presentar En Comú Podem com "l’única força transformadora d’esquerres" sense oblidar la proposta de referèndum per a Catalunya.
En relació amb l’acompliment dels candidats, no va soprendre ningú l’habilitat de Llorens, tot un veterà en aquests combats, per ser el centre d’atenció de les polèmiques –l’"amo del plató" segons un dels seus contrincants– i provocar algunes rialles amb la seua espontaneïtat. Sí que va agafar més per sorpresa, perquè és molt menys conegut, el candidat d’En Comú Podem, Jaume Moya, que va ser qui va aconseguir transmetre el seu missatge amb major claredat, ajudat per una veu potent i un discurs concís. Més desdibuixats van estar Eritja (ERC), Uceda (C’s) i Padilla (Unió). Als dos primers potser els va pesar la seua condició de debutants, van llegir massa i els va costar destacar, encara que Eritja va ser més incisiu en la segona part del debat. Més bregats estan Postius i Lafuente, encara que la socialista és la primera vegada que encapçala un cartell electoral. Tots dos van demostrar solvència, encara que no van poder robar-li el protagonisme a Llorens ni tampoc a Moya.
La qüestió de la igualtat i de la necessitat de mesures per fomentar el paper de la dona en el món laboral i institucional també va recollir un cert consens dels candidats, almenys quant al diagnòstic i la necessitat de millores en conciliació, com una racionalització d’horaris i la igualtat de salaris per a una mateixa ocupació. En aquest punt es van embolicar Lafuente i Uceda, ja que la socialista li va recriminar al candidat de C’s que la seua formació "vulgui eliminar l’agreujant d’igualtat de gènere". Lafuente el va acusar de "retrògrad" i Uceda, indignat, va considerar "vergonyosa" l’acusació i va assegurar que solament pretenen endurir la llei de violència de gènere per a tots.
En un debat electoral a Lleida no pot faltar l’apartat centrat en l’agricultura. En aquesta qüestió, els partits van discrepar sobre la Política Agrària Comuna, que el PP va qualificar de "formidable", mentre que la resta de forces van criticar que no dóna respostes a les necessitats del camp de Lleida. Els candidats també van plantejar la necessitat d’una nova llei de la cadena alimentària per acabar amb els abusos de la distribució.
