El jutge mercantil de Lleida, Eduardo María Enrech, ha declarat «fortuït» el concurs de creditors de la UE Lleida SAD i exonera de qualsevol responsabilitat el que va ser màxim accionista de l’entitat, Josep Maria Tatxo Benet, així com l’expresident Nacho Rivadulla i la resta de consellers que va tenir l’entitat en l’última etapa de Benet.
La sentència explica que un concurs de creditors «serà culpable quan en l’origen o l’empitjorament de la insolvència es troba una conducta dolosa o amb culpa greu del deutor» i, encara que reconeix que el consell d’administració del club va haver de sol·licitar concurs de creditors a partir del 2005, per la seua mala situació econòmica, afirma que no fer-ho no va agreujar la situació de l’entitat i que, si no ho va fer, va ser «perquè el Consell posava diners, no perquè els creditors veiessin satisfets els seus crèdits. No es presenta, per tant, l’agreujament de la insolvència per la demora en la sol·licitud de concurs».
La sentència assenyala que «les societats vinculades al Sr. Benet sostenien l’economia de la UE Lleida SAD, cosa que és d’altra banda un fet notori» i considera «rellevant» que «no pagant el deute públic, els vinculats, més les subvencions de la Diputació i de l’Ajuntament de Lleida equilibraven els comptes de la societat». En aquest sentit, recorda que l’únic deute que no atenia el club (vegeu el desglossament) era amb Hisenda i Tresoreria de la Seguretat Social i que la resta de deutes «sí que eren pagats pel senyor Benet». No obstant, segons l’informe de l’Administració Concursal, entre el 2008 i el 2010, es devien 321.000 a treballadors -i jugadors- i 1.970.000 a proveïdors i d’altres.
En relació amb les irregularitats comptables, la sentència admet que n’hi ha, com el procés d’ampliació de capital del 2005, que considera «absolutament artificial», però que totes aquestes estan reflectides en la comptabilitat de l’entitat. Admet que «com a activitat econòmica és desastrosa» però «com a irregularitat que impedeixi veure tal desastre en la comptabilitat, no». El fiscal demanava 10 milions d’euros a Benet i Rivadulla, així com cinc anys d’inhabilitació per a tots dos. La sentència es pot recórrer.
activitat «desastrosa»
La sentència diu que l’activitat econòmica era «desastrosa» però que veu les irregularitats irrellevants
