El Lleida no es rendeix

El Lleida ja és a la segona ronda del camí cap a l'ascens després d'eliminar ahir un Toledo més tècnic però tou en la definició, que va superar en la segona part. Els blaus, imprecisos en la primera meitat davant d'un rival que gairebé sempre va tenir la pilota i va aconseguir avançar-se en el marcador, van traure el caràcter en la segona meitat per acabar remuntant en quatre minuts devastadors, els que van del 57, quan va marcar Fuster, al 61 quan va sentenciar Milla. El Camp d'Esports es va omplir gairebé a vessar amb més de 12.000 espectadors a les grades que van portar amb safata l'equip. Avui caldrà estar pendent de la resta de partits per conèixer demà dilluns el pròxim rival dels lleidatans.

Com resa el lema del club, "El Lleida no es rendeix", aquest equip resulta indomable en les situacions més crítiques i ofereix la seua millor versió quan el panorama es torna més ombrívol. Ja ho ha demostrat en diverses ocasions. Si juga bé des de l'inici sol endur-se els partits amb certa comoditat i si no comença amb bon peu recorre al seu caràcter petri per sortir-ne també airós. Tal com va passar davant de l'Olot, encara que en aquest partit el to va ser més èpic al tractar-se del temps afegit, el Lleida va tornar a esbocinar el rival en tot just dos anades i vingudes al cap de poc d'iniciar-se la segona meitat. Li costa de vegades mastegar els partits, però quan aquest grup de jugadors desencadena la seua bogeria futbolística es transforma en un tren de mercaderies que arrasa el rival que se li posi al davant. No perquè aconsegueixi resultats amplis, sinó per la forma d'afrontar fases concretes de partits.

El Toledo va deixar una bona impressió al Camp d'Esports, com ja ho va fer en l'anada, però va ser incapaç de doblegar un Lleida més físic, d'ullal dur i prest a devorar el rival quan intueix que flaqueja.

A la primera meitat, el joc va ser molt travat, gairebé sense acostaments a les àrees i amb un Lleida que va pressionar a dalt al principi el Toledo, però que després va veure com els manxecs se li menjaven terreny. Tot just hi va haver ocasions, però al tall del descans el visitant Rufino en va tenir dos gairebé consecutives. En la primera, Biel se li va anticipar quan es disposava a afusellar Pau Torres. En la segona, no va perdonar després d'un regal de Beñat en forma de pèrdua de pilota. Un xut del Toledo i 0-1. Bon tracte de pilota però màxima eficàcia.

Els blaus remunten

A la represa, després d'uns primers minuts de titubejos dels blaus, va arribar l'enorme gol de Raúl Fuster de falta directa per sobre de la barrera. Aquest golàs, que va fer botar tot l'estadi com una sola persona, va esperonar els blaus, que van imprimir una marxa més a les seues accions, van olorar la sang del rival ferit i van anar directes a la jugular. Van ser quatre minuts de somni amb Miramón per fi entrant en joc i amb un Chupe, que va sortir com a revulsiu i va començar a desembussar l'atac local. Amb Mata més participatiu i un Pere Milla erigit en gran protagonista de l'eliminatòria, el Lleida va fer un travesser i va marcar el 2-1 en un tres i no res. De nou remuntada en un Camp d'Esports que sap que amb aquest equip les emocions estan sempre a flor de pell. Pot estar més o menys encertat i el joc ser més o menys fluid, però mai entrega un partit ni perd la cara davant d'un rival i, com a bon depredador, assesta la queixalada quan toca.