El Lleida torna a perdre amb un gol en el temps afegit

El que es va viure aquest diumenge al Díez Iborra d'Elx va ser com una mena de déjà vu, com entrar en un bucle interminable que va començar fa quinze dies a Llagostera. Va ser una espècie de malson que no va tindre un despertar feliç. El Lleida, això és veritat, va jugar més i millor, però amb menys encert que el seu rival. Els de Seligrat li van posar més pressió, més control de la pilota i més presència a l'àrea rival, però no van tindre més ocasions de gol. I això va acabar condemnant-los davant d'un rival que va acceptar, d'entrada, l'etiqueta d'equip inferior, però que, a poc a poc, va anar de menys a més i va acabar atacant més i millor, sobretot a partir d'incorporar un home més al centre del camp i arribar sempre en superioritat a l'àrea rival.

Si el Lleida va començar fort amb dos rematades de Dídac (5') i de Fuster (7') que van sortir desviades, l'Elx ho va intentar amb Cristian (6' i 39'), mentre que els de Seligrat també van tindre opcions amb les rematades de Miramón (23') i Pere Milla (24'), que van sortir fora per molt poc.

Va ser un primer temps molt equilibrat, amb una espècie d'estira-i-arronsa en el qual els dos equips van lluitar per marcar un gol que no semblava decantar-se per cap dels dos.

El segon temps encara va ser més elèctric. El Lleida va posar setge a la porteria de José Carlos amb una espectacular xilena de Mata, que va ser aturada per poc per José Carlos i poc després va ser una espècie de bogeria amb els dos gols. Es va estrenar primer l'equip local amb un espectacular llançament de falta directa (53') que va sorprendre Pau Torres, a pesar que va cobrir la porteria. Però el Lleida no es va rendir. Una gran jugada de Miramón, que va arribar fins a la línia de fons, va obligar José Carlos a rebutjar en curt perquè Imaz, tot just entrat al terreny de joc, marqués l'empat a un gol.

El Lleida, a partir d'aquesta acció, va ser el millor equip sobre el camp. Va arribar més i millor i Seligrat va obrar en conseqüència donant entrada a dos davanters. Tanmateix, tret d'arribades aïllades del Lleida, va ser l'Elx el que va arriscar més. Va passar a jugar amb tres defenses i Pau Torres va començar a patir. Va aturar una bona rematada d'Álvaro (70') i una altra de Cristian (77') quan el gol estava a punt d'arribar. Álvaro (80') i Charlie (81') van tindre el gol a les botes abans que el Lleida reaccionés amb dos jugades també amb perill a l'àrea il·licitana. Mata (82') va rematar fora i, sobretot, Mario Fuentes (86') va tindre el gol al cap amb una espectacular rematada que va acabar al travesser, va botar fora i va acabar anant-se'n per la línia de fons. El Lleida havia tingut l'1-2 davant d'un rival que semblava tocat i enfonsat però el que ningú no havia previst és que l'Elx, que ja es donava per satisfet amb l'empat, aconseguís la victòria en una desafortunada acció defensiva del Lleida. Pilotada de Cristian que rebutja Torres i Juanra marca.