L’artista, discjòquei i productor musical de Mollerussa Marc Marzenit, de 31 anys, ha triat la seua localitat natal per tal de presentar en primícia i després de deu anys de trajectòria professional el seu primer treball discogràfic de llarga durada, To love until we say goodbye. La cita, el pròxim dilluns a L’Amistat, que coincidirà amb el llançament internacional de l’àlbum.
Per què ha tardat tant a arribar el seu primer disc?
Tothom m’ho pregunta. I és que no he volgut fer mai un àlbum perquè sí, com una obligació, agafant unes quantes cançons i ajuntant-les, sinó que sempre m’han agradat els discos conceptuals, en els quals tots els temes tenen un denominador comú, o sigui, un àlbum que t’explica una història. Per això he estat esperant el moment de creativitat, la inspiració per oferir un missatge.
Ho ha aconseguit per fi?
Sí, crec que sí. El disc reflecteix el meu actual moment de maduresa creativa i personal. Ja tinc suficients coneixements tècnics per expressar el que busco i he arribat a un punt en el qual m’he adonat del que és la vida, d’estimar un entorn que de vegades ni valorem; de pensar que si deixes la teua parella, llavors la trobaràs a faltar; o que si vius fora, llavors valoraràs com es viu aquí a Lleida; o que si es mor algú pròxim a tu, potser no has pogut dir-li una cosa que t’hauria agradat… Tot això s’amaga darrere del títol, To love until we say goodbye. Sigui el que sigui, jo crec que hem d’estimar fins a l’últim moment, després potser serà massa tard.
Es tracta llavors d’un treball molt personal?
Sí, molt íntim. Hi ha enregistraments de coses molt meues, és un àlbum molt personal. Encara que molta gent també pot sentir-s’hi identificada.
Què podrà escoltar el públic dilluns a L’Amistat?
Oferiré la major part dels temes del disc al llarg d’una mica més d’una hora i quart. Hi haurà moltes sorpreses amb la música, els llums, l’atmosfera. Els que vinguin no se’n penediran. Crec que serà memorable.
Música per escoltar assegut. Contradictori amb el techno?
No, ja sé que la música electrònica és per ballar, però també m’agrada poder escoltar la música amb qualitat, assegut, tranquil. Et pot transmetre molt també si l’escoltes assegut en un teatre o sol a casa.
Com definiria la seua música?
La paraula més important per a mi és que és un disc conceptual de techno contemporani.
On l’ha gravat?
Al meu estudi a Mollerussa. Algunes cançons les vaig començar durant els meus viatges per altres països, on t’arribi la inspiració, però la majoria a Mollerussa durant els últims dos anys i mig. En els meus deu anys de carrera he invertit molt en el meu estudi, amb sintetitzadors i tot tipus d’equips. No necessito anar a gravar a l’altra punta del món perquè disposo d’un molt bon equip a casa.
Per què l’estrena a casa?
Bé, en els meus inicis ja havia treballat a L’Amistat en el món del teatre com a tècnic de so. Però de seguida vaig veure que era més rendible la música. Ara, em feia il·lusió tornar després de dotze anys al lloc on vaig començar.
Hi haurà gira?
Ja tinc dates durant el mes de gener per als Estats Units, el Canadà i Mèxic, amb concerts des de Hawaii i Los Angeles a Toronto i Calgary. Després aniré a Amsterdam i tornaré el mes de febrer a San Francisco i Nova York.
Marc Marzenit: To love until we say goodbye.
Mollerussa. L’Amistat. Dilluns, 8 de desembre. 20.00 h. Preu: 12
