El nou pavelló de la Fira, a compte de la Generalitat

Fira de Lleida va remetre el mes d'abril a la conselleria d'Empresa i Ocupació de la Generalitat l'anàlisi econòmica per a la construcció del nou pavelló perquè confirmi si pot contribuir a construir-lo, que es troba bloquejada des de l'any 2008. "És difícil poder fer front ara a aquesta inversió, perquè som ja gairebé a final d'any pressupostari, però hi ha ànim de vèncer aquestes dificultats", va afirmar el delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré. El Govern hauria d'aportar aproximadament un 30% dels 2,8 milions d'euros que costarà el nou pavelló, va assenyalar l'alcalde i president del patronat de Fira de Lleida, Àngel Ros, qui va afegir que estan pendents de la seua decisió per poder portar endavant el projecte. Els quatre patrons de Fira de Lleida (Paeria, Diputació, Generalitat i Cambra de Comerç) van pagar l'últim pavelló, estrenat el 2004, i la seua voluntat és mantenir la mateixa aportació que feien fins ara per sufragar el crèdit, que es va acabar de pagar el 2013. "El compromís és mantenir la mateixa aportació per pagar el nou. Per a això, el finançament ha d'ajustar-se a això", va afirmar el president de la Diputació, Joan Reñé. El problema amb la Generalitat és que fa deu anys va fer la seua aportació d'una vegada, per la qual cosa ara no disposa de cap partida reservada per a aquesta finalitat, va plantejar Farré.
El patronat de Fira de Lleida va aprovar ahir els comptes de l'entitat, que ha tancat el 2013 amb uns beneficis de 119.471 euros i una facturació d'1,66 milions. Ros va destacar que el bon funcionament de Municipàlia, que s'ha quedat sense competència al sector dels serveis municipals, ha permès aconseguir aquest superàvit. Aquest resultat permet compensar les pèrdues de prop de quinze mil euros del 2012. Tradicionalment, els anys parells, en els quals no se celebra Municipàlia, són deficitaris per a la Fira, que ho compensa en els senars. En els últims sis anys, el balanç econòmic de la Fira és molt positiu i ha aconseguit 255.000 euros de superàvit, la qual cosa permet, va remarcar Ros, que financi la seua activitat de promoció econòmica pràcticament sense subvenció pública, a excepció de les inversions.