Cinc territoris del Pirineu de Lleida (Aran, la Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya) ja tenen oberts des d’ahir 151,6 quilòmetres de trajectes turístics que en el seu dia eren recorreguts d’evasió dels jueus i ciutadans europeus que fugien del terror nazi i del règim col·laboracionista de Vichy durant la Segona Guerra Mundial i que intentaven creuar el Pirineu gràcies a l’ajuda de xarxes organitzades en les quals tenien part activa persones del país.
Els diferents recorreguts s’agrupen en quatre rutes en una iniciativa que ha promogut la Diputació, amb el nom de Perseguits i salvats, i que inclouen senders, passos de muntanya, ports i boscos per a la fugida, una odissea que constituïa el penúltim pas cap a la llibertat abans de poder sortir de la Península i deixar Europa.
Els historiadors estimen que uns 20.000 jueus van intentar fugir a través d’aquestes rutes, encara que molts d’ells acabaven detinguts per agents de la Guàrdia Civil, que els derivava a les presons de Sort, Vielha, la Seu o el Pont primer; i després cap a Lleida per ser transportats al camp de concentració de Miranda de Ebro. S’estima, per exemple, que a Sort van arribar a estar retingudes 2.660 persones, totes identificades gràcies al fet que, en un cas únic, es van guardar els registres. Eren ciutadans alemanys, belgues, polonesos. Molts van aconseguir el seu objectiu, com la polonesa Perla Kapelman, que va creuar el Pirineu el novembre del 1942, i malgrat ser detinguda per la Guàrdia Civil, va arribar a Barcelona i va ser rescatada per l’American Joint -una organització que vetlla per a l’assistència humanitària dels jueus. Des de la capital catalana va aconseguir partir la llavors Palestina el 1944. També va obtenir el seu propòsit la família Henle, retinguda per la Guàrdia Civil i que finalment va poder abandonar la Península el 1944 cap al Canadà, com molts d’altres van fugir a Sud-amèrica per vies d’escapada com Barcelona o Cadis. L’estrena de les rutes va comptar amb la presència de l’ambaixador israelià, Alon Bar, que va ser rebut i acompanyat pel president de la Diputació, Joan Reñé, i l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, entre altres autoritats.
