El Lleida es troba, després de les quatre primeres jornades de Lliga, al lloc onze de la classificació, amb 5 punts i a dos de la zona de play-off després d’haver guanyat només un partit i havent marcat únicament tres gols en quatre partits. Aquest és el pitjor inici de l’equip en els cinc anys d’història del Lleida Esportiu, ja que en les quatre temporades anteriors l’equip tenia més punts que ara després de les quatre primeres jornades, havia guanyat almenys dos partits i anotat bastants més gols. A més, en tres d’aquestes temporades, a hores d’ara ja estava situat en zona de play-off.
En l’únic que l’actual equip supera els anteriors és en eficàcia defensiva. Al Lleida només li han marcat dos gols, faceta en la qual millora les xifres de les quatre primeres campanyes.
En la primera temporada de la seua història, la 2011-12, amb Emili Vicente, el Lleida era vuitè després de les quatre primeres jornades, amb 7 punts, fruit de dos victòries i un empat. Havia marcat 10 gols, encara que també n’havia encaixat 10.
En la 2012-13, la primera de Toni Seligrat, l’equip era tercer, amb 7 punts, després de 2 victòries i un empat, amb 5 gols a favor i 3 en contra.
En la 2013-14, també amb Seligrat, era segon, amb 9 punts, després de tres victòries i una derrota, amb 9 gols a favor i 5 d’encaixats. En aquestes dos temporades l’equip va jugar el play-off.
A la passada campanya, la primera d’Imanol Idialez, l’inici també va ser millor, xifres en mà. Era tercer, en zona de play-off, amb 7 punts, fruit de dos victòries i un empat. Havia marcat 7 gols i rebut 3. Però això, lògicament, tot just acaba de començar.