El síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha conclòs la investigació sobre la pervivència de símbols franquistes a Lleida i a Catalunya i ha enviat una recomanació a la conselleria d’Assumptes i Relacions Institucionals per reclamar que actualitzi ja el cens d’aquests monuments, pas previ a la seua retirada. La institució del Memorial Democràtic va elaborar el 2010 un registre de simbologia franquista que encara es pot veure en edificis i carrers dels municipis catalans (a Lleida se’n van censar fins a 567 fa sis anys, tal com va publicar SEGRE a l’abril). Alguns ajuntaments van retirar simbologia i monuments, mentre que d’altres no van informar d’algun d’aquests records malgrat que ocupava un lloc visible a la via pública i que la llei de la memòria democràtica ho exigeix.
Des del 2010 no s’ha actualitzat aquesta informació, la qual cosa ha suposat el principal obstacle per reclamar que es retiri cada un d’aquests símbols de l’espai públic. Per això, Ribó considera que després de gairebé 10 anys que s’aprovés la llei de memòria democràtica és necessari que s’actualitzi el cens de símbols franquistes i s’iniciï ja la seua retirada. Malgrat tot, segons l’oficina del síndic, la Generalitat ha informat que no té diners per dur a terme aquesta actualització ja que els pressupostos per a aquest 2016 preveien una partida en aquesta línia però han quedat aparcats per la falta de suports al Parlament després del rebuig de la CUP als comptes.
Posteriorment que sortís a la llum la pervivència de la simbologia d’“exaltació del règim franquista”, el síndic ja va instar desenes d’ajuntaments catalans a la seua retirada i va demanar a la Generalitat, com a responsable de la institució del Memorial Democràtic, que vetllés per aquestes actuacions partint d’una informació veraç i actualitzada. En aquest sentit, el síndic s’ha mostrat contrari que els ajuntaments sotmetin a consulta dels veïns la possible retirada de monuments franquistes perquè considera que no és voluntària sinó obligatòria per llei.
En el cas de Lleida, centenars de monuments perviuen encara en nombrosos municipis, si bé alguns, els més vistosos, han estat retirats en bona mesura, com és el cas de Torregrossa o Gimenells.
El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va assegurar que els símbols catalogats dins del cens del memorial democràtic (2010) “no tenen res a veure amb el dictador”.
Aran nega que mantingui símbols del règim de Franco
El Conselh Generau d’Aran va rebutjar fa unes setmanes que pervisquin a la vall monuments d’enaltiment del règim franquista després que el síndic de Greuges instés a la seua retirada.
