En l’àmbit dels arxius públics, la Generalitat ha impulsat en els últims anys, sobretot des del 2011, «polítiques orientades als aspectes més historicistes i identitaris, oblidant la tasca de gestió de documentació administrativa que desenvolupem els arxivers», va lamentar ahir a Lleida Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya. La Llotja acull fins demà l’edició número 15 del Congrés d’Arxivística de Catalunya, amb la presència d’uns 300 professionals, responsables o representants d’arxius públics i privats de tot el país.
Amb referència a la tasca identitària, Soler va recordar l’àmplia col·laboració del món dels arxius en els esdeveniments (conferències, publicacions, exposicions) de la celebració del Tricentenari durant l’any passat, però «cal potenciar més el lliure accés de la gent a la informació que generen les administracions públiques amb polítiques de transparència que funcionin, un interès cada dia major com s’ha vist en els últims comicis electorals, en els quals els ciutadans valoren i reclamen més polítiques de claredat i la possibilitat de consultar la informació política i administrativa». En aquest sentit, Soler va comentar que «la majoria de la gent no contempla els arxivers amb la mateixa naturalitat com es pot mirar un arquitecte; sols hi veuen el costat cultural, vinculat a la conservació de llibres i documents antics, que és una més de les nostres tasques». «No volem acabar sent museus de paper», va afegir el president dels arxivers.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va participar en la inauguració del congrés, que debat la preservació digital, afirmant que «és imprescindible desenvolupar sistemes estàndard que garanteixin la capacitat de lectura de tots els formats digitals que es van succeint al llarg dels anys».
D’altra banda, Soler va qualificar de «molt bo» el sistema d’arxius públics de Catalunya impulsat des del 2001, però va lamentar que «s’ha desplegat de forma incompleta, només fins a un 40%».
útils a la societat
Els arxivers afirmen que el repte actual és «poder ser útils a la societat», que reclama transparència
