Els ajuntaments de Lleida compten actualment amb 6.608 treballadors. Només la Paeria té 1.036 funcionaris i 162 laborals, segons el que es va acordar en ple per a aquest any 2016, i els altres 5.400 es reparteixen entre els 230 consistoris restants. La xifra (l’última oficial del Govern, corresponent al mes de juliol i feta pública la setmana passada) sol oscil·lar al llarg de l’any, però des del 2009, quan va començar a notar-se la crisi, ha registrat una tendència a la baixa sense excepció, de manera que aquest any els ajuntaments compten amb 600 empleats menys que llavors. Això implica que l’administració local lleidatana ha perdut prop d’un centenar de treballadors cada any des de l’inici de la crisi. El conjunt de les administracions sumen a Lleida 23.089 treballadors, dels quals els de les corporacions locals suposen un 29% sobre el total. El Govern, al seu torn, té 1.682 treballadors (7%), davant els 2.037 de l’any 2009. La tendència ha estat també en aquest cas un descens gradual, especialment des que del 2010 al 2011 va baixar dels 2.000.
En canvi, la Generalitat, que és l’administració que en el conjunt de Catalunya té més empleats, ha registrat un increment en aquest període, encara que amb més oscil·lacions. D’aquesta manera, el juliol del 2009 comptava amb 12.880 treballadors (entre funcionaris i personal laboral) i l’any següent va superar els 13.000, xifra de la qual ja no ha tornat a baixar. El 2010 i el 2011 van ser 13.131; el 2012, 13.552; el 2013, 13.245, i l’any següent 13.198, quatre més que el passat 2015.
Aquestes variacions han tingut com a conseqüència que el conjunt de les comarques de Lleida tingui ara en total 577 empleats més que fa set anys, malgrat que la plantilla global ha baixat de forma continuada des del 2012, quan va assolir els 24.024 empleats.
Lleida cessa els primers edils com a tresorers
Almenys nou ajuntaments de Lleida han revocat el nomenament de regidors com a tresorers municipals i han nomenat al seu lloc funcionaris. Apliquen així una disposició de la reforma local de l’Estat que va entrar en vigor després de les eleccions locals del passat mes de maig. Davant la pràctica habitual entre els consistoris lleidatans d’assignar la funció de tresoreria a un regidor, la llei de l’Estat la reserva inicialment a funcionaris “amb habilitació estatal”.
Posteriorment, i després de constatar que nombrosos municipis no tenien personal que reunís aquests requisits, va obrir la porta a nomenar personal funcionari municipal. Aquesta novetat en la normativa va agafar per sorpresa molts dels nous ajuntaments sorgits després de les eleccions, que van nomenar tresorer un regidor, tal com s’havia fet fins llavors. Alcarràs i el Pont de Suert els van cessar mesos enrere i, en les últimes setmanes, s’hi han sumat els ajuntaments de Belianes, Bellpuig, Nalec, Juneda, Alfarràs, Alcoletge i Montgai.
