Economia

Els purins divideixen Alcarràs

La crisi dels purins, oberta fa un any quan les quatre plantes de Lleida que es dedicaven a la gestió d’aquestes dejeccions ramaderes van haver de tancar a causa de la retallada imposada pel Govern central als ajuts a energies renovables, està començant a envair altres àmbits de la vida quotidiana d’Alcarràs.

El tancament de Guascor, la planta que hi havia a la població, ha fet que l’associació de ramaders local reprengués un projecte que va aparcar fa vuit anys per obrir una planta de compostatge que gestioni l’excedent de purins a la partida de Mont-ral, una zona agrícola que està a 400 metres del curs del canal d’Aragó i Catalunya. El projecte, no obstant això, compta amb la ferma oposició de la Comunitat de Regants de Vallmanya, que tem que la divisió social que es va viure al poble el 2007 es repeteixi ara.

«Ens diuen que cal fer-ho perquè la Generalitat els pressiona per no haver de reduir la cabanya, però l’experiència ens diu que totes aquestes plantes comencen gestionant purins i fems i acaben processant llots industrials perquè no són rendibles», diu Simeó Abad, president dels regants.

A més, afegeix, «aquí no sobren purins. Jo n’he demanat més d’una vegada i no me’ls han portat. I mai no m’he negat a pagar».

Segons la Comunitat, aquesta planta contaminaria tots els cursos d’aigua i aqüífers que transcorren per la zona, inclòs el canal. Hi hauria filtracions «tard o d’hora», diu Valentín Navarro, membre de la junta dels regants, que, a més, va treballar durant quatre anys a la planta de compostatge de Saidí, a escassos 3 quilòmetres d’on s’ubicaria la nova instal·lació. «En aquell temps mai no van entrar ni purins ni fems», afirma. «A l’estiu no t’hi pots ni atansar per culpa de la fetor. Hi ha temporers que fins i tot es neguen a treballar-hi», diu un altre membre de la junta.

Navarro, a més, afegeix que a la zona on es projecta la planta bufa el cerç més de 200 dies a l’any. «Al ser una planta descoberta, tota la pols aniria al canal», i d’allà, diu, tots els pobles del Baix Segre i del Baix Cinca que se’n proveeixen per a l’aigua de boca.

Els regants no volen que «cap ramader tanqui, però tampoc que ho faci cap pagès». Per això, exigeixen que la solució arribi per la via del consens i amb la participació d’ajuntament i Generalitat.

Una alternativa, diuen, és portar els fems de boví a Saidí, on «entra de tot». Així alliberarien hectàrees per aplicar més purins. Si a això s’unís la reobertura de Guascor, no faria falta més compostatge. «Ja n’hi ha prou», asseguren.

«no sobren purins»

Els regants diuen que quan van a buscar purins a les granges no n’hi ha o no els en serveixen

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Balaguer es vesteix de gala per celebrar la Festa Major del Sant Crist

Societat

També t’interessarà

Responsables d'Unió de Pagesos durant la roda de premsa de balanç de l'any agrari a Lleida
Economia

Unió de Pagesos alerta que a Lleida s’han perdut 6.324 pagesos des del 2000

Laura Quintana · 28 oct. 2026
La pensió mitjana a Lleida és de 1.250 euros, la més baixa de Catalunya
Economia

La pensió mitjana a Lleida és de 1.250 euros, la més baixa de Catalunya

Laura Quintana · 27 oct. 2026
La demarcació té 105.864 pensions, un 1,38% més que fa un any, de les quals 67.356 són de jubilació, amb una quantia mitjana de 1.427,34 euros al mes.
Economia

La pensió mitjana a Lleida és de 1.250 euros, la més baixa de Catalunya

Analític Lleida · 27 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.