Les obres del canal principal del Segarra-Garrigues ja estan gairebé acabades, però milers d’agricultors de Lleida segueixen sense ni tan sols poder plantejar-se accedir a aquest sistema de reg, que va nàixer pensat per impulsar l’activitat dels petits i mitjans pagesos lleidatans. «Tenir aigua del Segarra-Garrigues suposa una inversió de 8.100 euros per hectàrea que ara com ara ha d’assumir l’agricultor en solitari, que a més no compta amb cap línia específica d’ajuts públics, per la qual cosa l’única via de finançament és la banca privada», va explicar ahir el president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, que va atribuir a aquesta circumstància que només es regui el 60% de la superfície on es pot regar (12.000 hectàrees).
«Si la Generalitat ens oferís algun tipus d’ajuda per finançar les obres segur que creixeria l’interès dels agricultors», va assegurar Jové, que va afegir que el Govern sempre al·ludeix als seus problemes de tresoreria quan es tracta aquest assumpte. En canvi, segons el president del canal, l’agroindústria sí que pot assumir aquestes grans inversions. «Cada vegada més s’observa aquesta tendència i falta saber si al Govern li sembla bé o no», va indicar.
Triple perjudici
Segons Jové, això va en detriment de l’agricultura tradicional, ja que, d’una banda, no s’estan impulsant els cultius tradicionals de Lleida (fruiters i oliveres) i es produeix un encariment de les terres de cultiu. «Aquestes empreses disposen de grans recursos i quan volen una parcel·la paguen el que faci falta i els petits agricultors no poden competir amb això», va lamentar el president del canal, que va enumerar un tercer efecte negatiu per al sector agrícola, que afecta directament els preus que perceben els pagesos. «Aquestes grans indústries són presents a totes les baules de la cadena alimentària i el seu poder els permet el luxe de no guanyar diners amb la producció de fruita, per exemple, perquè ho recuperen en transformació, distribució o comercialització. No obstant, quan van a comprar a altres productors exigeixen que els preus en origen siguin els que els convenen a ells».
pressió
Les grans firmes exigeixen preus baixos en origen gràcies a la seua estratègia basada en la integració
