Els sindicats comencen a reclamar que l’augment dels salaris s’ha d’introduir en la represa de la negociació col·lectiva, després de dos anys de moderació salarial. Segons Ocupació, l’increment pactat ha caigut prop del 90% en els últims set anys a Lleida, al passar del 4,50% el 2007 al 0,50% fins al juliol d’aquest any. Una pujada inferior a la registrada a Catalunya i a nivell estatal.
La secretària general d’UGT Lleida, Núria Solé, afirma en declaracions a SEGRE que evidentment «es podria començar a discutir la recuperació dels salaris» i ho justifica per la necessitat de rescabalar els que realment «s’han sacrificat» en aquesta crisi, els treballadors, assenyala, que han perdut «molt poder adquisitiu». Davant d’una possible represa de les negociacions de cara a la tardor, la líder sindical augura que es preveu «complicada» perquè la política aplicada en els últims anys «ha donat peu als empresaris per sentir-se més forts i retallar». A més, Solé constata que el treballador continua tenint «por» de perdre la feina i aquesta el debilita a l’hora de reclamar millores en les seues condicions a l’empresa.
En la mateixa línia, el secretari general de CCOO a Lleida, Jaume Sellés, recorda que el conveni del metall, firmat a Lleida el juny passat, va trencar la inèrcia i preveu un augment salarial, encara que moderat (0,75% per al 2014) «perquè la situació ho requereix», assenyala. En aquest sentit, Sellés afirma que una pujada de sous permetria una recuperació de la demanda interna molt important davant de l’estancament de les exportacions. «Cal recuperar el que hem perdut si no volem caure en la tercera recessió», adverteix.
Per la seua part, el president de la patronal COELL, Joan Simó, condiciona aquesta pujada salarial a la millora de sectors «tan importants per a Lleida» com la construcció i l’agricultura, actualment afectada pel veto rus.
Simó afirma que el primer ara és generar més ocupació i reconeix que l’empresari encara té por de contractar. Així, els sindicats reiteren que l’ocupació creada és «precària i temporal» i reclamen deixar enrere les polítiques de retallades «per traure el cap del pou».
