El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compta amb un total de 344 vestigis documentats. Els ha identificat un equip d’investigadors liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant un programa de deu anys (2004-2014) encarregat pel parc i els resultats del qual poden llegir-se a la revista Quaternary International. A més de les troballes arqueològiques, una de les principals conclusions de l’estudi és que les dades registrades suggereixen una ocupació humana per sobre dels 2.000 metres, majoritàriament dedicada a la ramaderia i continuada al territori des de fa uns 10.700 anys, la qual cosa «contradiu la percepció de les zones de muntanya com a reserves naturals, preservades de la intervenció humana», segons els investigadors.
La majoria de jaciments són restes arquitectòniques a l’aire lliure que presenten murs, closos de diferents mesures, possibles estructures d’habitatges, moltes de les quals interrelacionades formant complexos assentaments, abrics o fins i tot un petit conjunt de cercles de pedres que podrien representar monuments funeraris, entre d’altres.
Destaca l’elevada presència de jaciments de finals del neolític, entre els anys 3.400 i 2.300 abans de Crist, mentre que en els 2.000 anys posteriors, l’edat del bronze i del ferro, van descendir. Per detectar les restes, van utilitzar sistemes de detecció remota, mapes ortofotogràfics i fotografies aèries, entre d’altres.
