La cafeteria Slàvia de les Borges Blanques rebrà aquest dissabte vinent (23.30 h, gratuït) l’ex-Sopa de Cabra Gerard Quintana en un concert que suposarà l’estrena en directe del seu nou disc al costat del compositor i guitarrista Xarim Aresté, Tothom ho sap (Promo Arts Music), just una setmana abans de la presentació oficial a la sala Barts de Barcelona.
Què és el que tothom sap?
Un títol té moltes interpretacions. D’una banda, tothom sap què és el rock, un gènere al qual ara torno després d’uns quants anys en solitari, i, de l’altra, aquesta sensació de final d’etapa, que estem en un moment en què cal prendre decisions. Tothom ho sap, això no s’aguanta, hem de reinventar un món que no serà com el d’abans.
Creu que aquest 2014 serà el principi d’una cosa nova?
Ho serà, tant per a allò que es faci com per al que no es faci. Aquest projecte que s’ha llançat a Catalunya és segurament l’únic i el més il·lusionant que existeix ara mateix a Europa. El segle XX hi havia líders poderosos, ara nosaltres hem de ser els nostres propis líders i sortir a expressar-nos i si no som dos milions al carrer, sembla com si no passés res. En aquests temps de canvi, tothom sap que no pot desinhibir-se, que no pot donar l’esquena al que passa buscant un refugi individual que no existeix. Depèn de nosaltres que el nou món no sigui com a mínim pitjor.
Per què torna al rock?
El rocker ho és sempre, però en els moments en què no trobava el rock en la música, el vaig trobar en la poesia, que és un espai de la cultura en el qual ningú hi és per fer-se ric, només és un espai per tal de sobreviure. Així, aquest va ser l’oxigen que vaig trobar durant els últims anys, fins que ara he descobert una bona gent, un bon equip per a aquest nou disc.
El presenta a les Borges.
Sí, fa molt que no he passat per l’Slàvia, però precisament crec que no hi ha millor lloc si, abans d’una gran estrena, cerques un espai per tal d’escalfar, amb més tranquil·litat, confiança i millor acollida. Es tracta d’una de les sales més importants de Catalunya, que compta amb un públic molt proper i amb la família que el porta vivint la música de forma molt intensa. En un lloc així sents un gran respecte per la música. Durant un temps va passar per dificultats i cal lluitar perquè aquests espais siguin importants i no menyspreats.
I altres concerts a Lleida?
Espero tornar a Lleida més endavant, encara que de vegades tinc la sensació que som més lluny del que sembla. M’agrada molt el públic de Ponent, intens, entregat i al qual mai no se li fa tard i li agrada veure sortir el sol.
