D’acord que no és fàcil guanyar a domicili, ni tan sols si es tracta del camp del cuer. Tampoc no ajuda que Es Puig tingui les dimensions d’una capsa de llumins i que la gespa artificial demani a crits una renovació, amb més cautxú que herba, i amb un bot viu que fa impossibles la major part dels controls orientats. Tampoc no juga a favor el fet que, de mans de Nico López, el Llosetí hagi fet un fortí del seu feu a base d’entusiasme, agressivitat, desgast físic, pressió al límit sota el lema, visible des de tot el complex esportiu, d’»Un club, un poble, un sol cor», i que provoqui una certa sensació d’enveja que al Municipal balear acudeixin més de mil espectadors, quan Lloseta amb prou feines sobrepassa els 5.000 habitants.
Però això no justifica que el Lleida no fos capaç de derrotar un rival molt inferior tècnicament (0-0). El Lleida va sortir convençut que només amb la granota de treball es podia guanyar i es va aplicar amb entusiasme a lluitar per cada pilota amb el mateix ardor que els locals. Va ser un desgast físic notable, amb molta pilota aèria, molts frecs, aclamats per un públic que és capaç d’entusiasmar-se cada vegada que el seu equip té un córner a favor o una falta a les proximitats de l’àrea rival. Però el problema rau en el fet que el Lleida, una vegada més, no va saber aprofitar les escasses ocasions de gol que va generar. Va tenir, en el primer temps, tres minuts màgics, en els quals va aconseguir trencar la barrera del Llosetí. Óscar Vega (34’) es va plantar sol davant del porter local per enviar-li la pilota a les mans. Colinas (37’) va superar Mingo amb una rematada des de fora de l’àrea, però Rigo va salvar sota pals el 0-1 i Marc Martínez, des de fora de l’àrea, va enviar un xut fregant el travesser.
El Llosetí també va tenir la seua ocasió amb una rematada d’Héctor, des de molt a prop, i al pal curt, al qual va respondre Crespo amb la millor aturada del partit. Després del descans, el Lleida va tornar a tenir 15 minuts de clara superioritat, en els quals va tancar el rival a la seua parcel·la, però va tornar a fallar lamentablement en atac. Marc Martínez (46’) va rematar dur, però un defensa local va aconseguir rebutjar la pilota a córner; Òscar Rubio (47’) va centrar des de la línia de fons, però ningú va poder rematar una pilota franca; Urko Arroyo (48’) va creuar massa la pilota davant d’un superat Mingo, i la més clara va ser la de Colinas, que al 51’, es va inventar una volea des de fora de l’àrea que, en una paràbola perfecta, va superar Mingo per acabar estavellant-se al travesser. I aquí es va acabar el Lleida perquè, a partir de llavors, el Llosetí, portat amb safata per l’incondicional públic, va treure forces de flaquesa i va tornar a equilibrar la contesa, fent la sensació que els dos equips preferien més no perdre el punt que ja tenien que buscar els dos que quedaven encara en joc. El Lleida, aspirant al play-off, va ser el que els va perdre.
