Dos mesos després d’inaugurar-se al Museu de Lleida la gran exposició commemorativa del 150è aniversari del naixement d’Enric Granados, la mostra va rebre ahir uns dels seus visitants més significatius, un grup de set descendents directes del músic i compositor lleidatà, encapçalat per un dels seus néts, de nom també Enric Granados. La majoria d’ells van assistir l’any passat al concert inaugural a l’Auditori del primer Any Granados, el que va recordar el centenari de la mort de l’artista. Des d’aleshores, la família Granados ha anat recuperant la seua relació amb la ciutat natal del pianista assistint a diversos actes de la commemoració i ahir van aprofitar per disfrutar de l’exposició guiats pel seu comissari, el musicòleg Joaquim Rabaseda (vegeu el desglossament).
Als seus 82 anys, Enric Granados nét no es va perdre cap detall de la mostra dedicada a l’avi que no va poder conèixer. “Vaig nàixer 18 anys després que els meus avis morissin ofegats al canal de la Mànega”, va lamentar. El seu pare, també de nom Enric –esclar–, tenia 18 anys quan es va quedar orfe. Curiosament, va ser marí mercant, sense por ni rancor a les aigües que van segar la vida dels seus pares. “No li agradava gaire figurar o presumir que era fill d’Enric Granados, era tímid i modest i potser va caure en l’extrem contrari, voler ocultar-ho. Per això, a casa no es parlava gaire de l’avi músic, però ell estava orgullós de ser el seu fill.” I ell també se sent molt orgullós del seu avi, malgrat que “no vaig poder disfrutar de la seua música en directe”. Això sí, de jove va estudiar música i piano, afició que va reprendre fa anys després de jubilar-se de la seua professió d’aparellador. Establert actualment a Palma (Mallorca), s’atreveix amb les partitures fàcils del seu avi. “Sóc un principiant”, va reconèixer, acompanyat de manera molt especial per una de les seues nétes, la mallorquina Maria de Lluc, que tampoc va voler perdre’s l’exposició dedicada a la vida i l’obra del seu rebesavi. “També hem conegut la ciutat, ja que sempre passàvem de llarg”, van confessar. Això sí, Enric Granados va voler que constés en acta que “tota la família estem molt agraïts pel reconeixement, els homenatges i les commemoracions dels Anys Granados a Lleida”. I també van marxar encantats amb l’exposició, que al setembre es traslladarà al Museu de la Música de Barcelona.
“Una exposició atípica, sembla un caos però tot està ordenat”
El musicòleg Joaquim Rabaseda va impartir una autèntica lliçó magistral sobre la vida i l’obra d’Enric Granados davant d’un auditori d’excepció, els familiars del pianista i compositor lleidatà. Els descendents de l’artista van conèixer de primera mà els diferents àmbits d’una exposició que, més que una típica cronologia vital, repassa en profunditat algunes de les propostes més interessants de la vida de Granados, com la seua connexió amb el París de la Belle Époque i les avantguardes d’aquells anys. El nét d’Enric Granados va quedar encantat davant d’una mostra “atípica”. “Sembla un caos, però tot és molt ordenat”, va dir.
