Error fatal

Diumenge de Rams. Una jornada en què el cristianisme recorda l’entrada de Jesús a Jerusalem entre palmes i branques d’olivera. El Lleida, en un matí estiuenc i calorós, també es va presentar al diminut Son Malferit de Palma de Mallorca amb un palmó a la mà. Generós ell, va regalar literalment el primer temps al seu rival oferint-li tota una banda per la qual Guasp i Rodríguez van trobar una veritable autopista per arribar fins a Pau Torres, malgrat els esforços de Carlos Barreda que havia de multiplicar-se i limitant-se a atacar sol per l’esquerra on es va moure, i bé, Nieto. I a més, va encaixar un gol increïble, d’aquells que, analitzant-ho resulta impossible creure que va acabar costant una derrota, la segona seguida, que descavalca el Lleida de la segona plaça, ara a mans de l’Huracà.

Era el minut 42 de partit quan Thilo va botar un córner, molt tancat, que supera Pau Torres i Salva Chamorro, al primer pal, passa a tocar del travesser i la pilota cau morta a l’àrea petita, sense que ningú aconsegueixi rebutjar-la, perquè Chando primer i Alomar, en última instància, l’introdueixin a la xarxa. Va ser l’única ocasió clara de tot el primer temps i pràcticament del partit. La resta, només per engrossir les estadístiques. Al Lleida se li entravessava el 4-4-2 local sense aconseguir imposar mai el ritme davant d’un rival que buscava el desplaçament llarg i la velocitat en els seus atacs. Chando (3′) i Rodríguez (11′) van rematar desviat i Pau Torres va aturar un fàcil tir de Chando (16′). I res més. És clar que el Lleida encara hi va aportar menys, amb dos rematades altes de Chamorro (20′) i de Molo (38′). Quaranta-cinc minuts desaprofitats que després es van trobar a faltar a la segona meitat, que tampoc va començar bé malgrat que Idiakez va moure aviat la banqueta per donar entrada a Diego Sánchez amb l’objectiu d’apuntalar una banda que feia aigües per tot arreu. Thilo (49′) va rematar amb intenció perquè es lluís Pau Torres abans de fer-se enrere i deixar passar els minuts al veure que el Lleida volia, però que no podia ni sabia com fer mal als blanc-i-blaus.

A més, per a acabar-ho d’adobar, Nieto -un dels homes clau en aquestes últimes jornades- havia d’abandonar el camp lesionat i els blaus, ahir amb la samarreta de la senyera, van apel·lar a l’heroica per equilibrar un marcador que semblava ja impossible. Miramón (73′), en la millor jugada de la segona meitat, va rematar ajustat al pal, amb Víctor ja batut, però la pilota va marxar fora.

Molo, que va acabar el partit com a davanter centre, va protagonitzar l’única rematada entre els tres pals del Lleida en tot el partit, fluixa i pel centre. I era el minut 76. Un després, en el 77, Diego Sánchez va rematar desviat i a la mitja volta i en el 89, Osado no va arribar a una bona centrada de Miramón. Molt poc bagatge per intentar guanyar el partit.