No sabria determinar si aquest ha sigut el seu projecte literari més ambiciós, però, sense dubtar-ho un segon, Francesc Serés assegura que «La pell de la frontera ha sigut el llibre que m’ha costat més esforç i més temps». De fet, uns 9 anys. L’escriptor de Saidí va presentar ahir per fi a la capital del Segrià, en un acte a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’obra amb el projecte de la qual va guanyar el premi Lleida de narrativa el 2005 -un guardó que ja ni tan sols es convoca-, i que va aparèixer publicada la passada tardor a Quaderns Crema. «En alguns moments vaig pensar que havia de deixar-la i demanar perdó a les institucions que em van donar el premi», va confessar sobre un projecte literari que va arribar a comparar amb «un mal de queixal llarg i intens». El resultat és difícil d’encasellar en un gènere. La pell de la frontera és un conjunt de cròniques, entrevistes, reportatges i reflexions, que en alguns moments deriven cap a l’assaig o fins i tot també cap a la ficció, amb què l’autor analitza la complexa realitat social fruit de la immigració i de l’evolució en les últimes dècades d’un espai geogràfic delimitat entre el seu Saidí natal, Mequinensa i Alcarràs, «però completament extrapolable a altres punts del país, com per exemple Berga, Vilanova i la Geltrú o fins i tot Barcelona». Serés va comentar que «al lector que em demani de què va el llibre li contesto molt ràpid: de tu mateix, d’allò que has viscut, del que viuràs o del que estàs vivint, perquè la teua realitat és la que viu també la nova població que ha arribat en les últimes dècades a aquest país». Una nova realitat social «preparada a més en els últims anys amb una caiguda d’un 25% del nostre nivell de vida per culpa de la crisi», va afegir. L’escriptor, establert des de fa onze anys a la Garrotxa, adverteix que al llibre «no pretenc descriure la realitat dels immigrants que arriben aquí, sinó com és la percepció que té avui un lleidatà o un veí de Saidí o d’Alcarràs de si mateix respecte a tota la gent que ha arribat».
A Serés li importa poc que puguin titllar l’obra de massa local: «Quan una història està ambientada a Barcelona, també està molt allunyada de Lleida. A més, si una història és bona aquí també ho serà allà», afirma.
D’altra banda, Serés va avançar que ja treballa en una nova novel·la -«tot just tinc unes vuitanta pàgines escrites i va per a llarg»-, a més de la seua dedicació al relat curt i l’articulisme.
