"Escriure aquest llibre ha sigut com un intens mal de queixal"

No sabria determinar si aquest ha sigut el seu projecte literari més ambiciós, però, sense dubtar-ho un segon, Francesc Serés assegura que "La pell de la frontera ha sigut el llibre que m'ha costat més esforç i més temps". De fet, uns 9 anys. L'escriptor de Saidí va presentar ahir per fi a la capital del Segrià, en un acte a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, l'obra amb el projecte de la qual va guanyar el premi Lleida de narrativa el 2005 -un guardó que ja ni tan sols es convoca-, i que va aparèixer publicada la passada tardor a Quaderns Crema. "En alguns moments vaig pensar que havia de deixar-la i demanar perdó a les institucions que em van donar el premi", va confessar sobre un projecte literari que va arribar a comparar amb "un mal de queixal llarg i intens". El resultat és difícil d'encasellar en un gènere. La pell de la frontera és un conjunt de cròniques, entrevistes, reportatges i reflexions, que en alguns moments deriven cap a l'assaig o fins i tot també cap a la ficció, amb què l'autor analitza la complexa realitat social fruit de la immigració i de l'evolució en les últimes dècades d'un espai geogràfic delimitat entre el seu Saidí natal, Mequinensa i Alcarràs, "però completament extrapolable a altres punts del país, com per exemple Berga, Vilanova i la Geltrú o fins i tot Barcelona". Serés va comentar que "al lector que em demani de què va el llibre li contesto molt ràpid: de tu mateix, d'allò que has viscut, del que viuràs o del que estàs vivint, perquè la teua realitat és la que viu també la nova població que ha arribat en les últimes dècades a aquest país". Una nova realitat social "preparada a més en els últims anys amb una caiguda d'un 25% del nostre nivell de vida per culpa de la crisi", va afegir. L'escriptor, establert des de fa onze anys a la Garrotxa, adverteix que al llibre "no pretenc descriure la realitat dels immigrants que arriben aquí, sinó com és la percepció que té avui un lleidatà o un veí de Saidí o d'Alcarràs de si mateix respecte a tota la gent que ha arribat".

A Serés li importa poc que puguin titllar l'obra de massa local: "Quan una història està ambientada a Barcelona, també està molt allunyada de Lleida. A més, si una història és bona aquí també ho serà allà", afirma.

D'altra banda, Serés va avançar que ja treballa en una nova novel·la -"tot just tinc unes vuitanta pàgines escrites i va per a llarg"-, a més de la seua dedicació al relat curt i l'articulisme.