Si fa escassament cinc mesos el Lleida lluitava per ascendir a la Segona divisió A, ahir va demostrar que es troba en plena depressió, amb els nivells de serotonina per terra i amb el consegüent estat d’ànim summament baix. Va perdre 0-2 davant del Cornellà en un partit en el qual no va merèixer aquest càstig, però la sensació, després de 13 jornades, i segurament no li falten motius per pensar-ho, és que la sort li és esquiva amb massa freqüència. Els problemes al terreny de joc no acaben de solucionar-se i, després de perdre ahir el primer partit de la temporada a casa, queda al lloc 16, cosa que condemna a disputar la promoció per evitar el descens.Però si la situació esportiva és incòmoda, la social segueix en caiguda lliure, amb unes grades cada vegada més buides i disgustades. Mentre segueix el veto a aficionats, els pocs que van estar ahir al Camp d’Esports –devien rondar els 500– van acomiadar l’equip amb xiulets i mocadorada, mentre que van tornar a ser habituals els càntics contra el president.
El Lleida venia de dos partits sense encaixar gols. Va guanyar diumenge passat per 1-0 l’Atlètic Balears i va empatar dimecres 0-0 al camp del Mallorca B. Havia sumat 4 punts de 6 de possibles i apuntava a sumar-ne tres més davant d’un rival que en les seues dos anteriors visites a l’estadi va sortir derrotat. Però va tornar a evidenciar que costa tirar endavant quan no es generen prou impulsos positius. Sense els aficionats més sorollosos, els partits al Camp d’Esports sembla que es disputen a porta tancada, amb un silenci sepulcral només trencat per esporàdics aplaudiments i escassos crits de «Lleida, Lleida».
L’equip intenta allunyar-se de l’ambient tens que s’ha generat al voltant del club, però a les carències pròpies s’uneix l’absència de suports que se suposen «de sèrie». El dolent no és quan tens la sensació d’estar sol, el pitjor és arribar a creure que de les situacions negatives se’n pot sortir sol. Una Lliga a Segona B és tan exigent, que fa falta molta gent per tirar-la endavant. El Lleida, animat pels últims resultats, va sortir decidit a guanyar. En els primers 12 minuts va tancar el Cornellà i va posar setge a la meta de Marcos. Però li continua costant marcar i en futbol guanya qui anota més gols, no qui la toca més. Martí va marcar al 34, però l’àrbitre el va anul·lar per un fora de joc més que dubtós. Va merèixer l’equip retirar-se al descans guanyant, però també va poder fer-ho perdent si Campos no hagués estat providencial davant Abraham (39’). I a la segona part l’equip va tornar al malson. Una pilota perduda, una jugada mal defensada i l’enèsim error que Gallego no va desaprofitar. El 0-1 va sumir l’equip en la depressió. I set minuts més tard va arribar el 0-2. Sense encert ofensiu, sense seguretat darrere i amb grades buides, el play-off és una utopia.
