«El meu marit es va quedar sense feina i, al no poder pagar el lloguer del pis de Pardinyes, ens vam quedar al carrer. Ens van acollir familiars i una amiga ens va deixar diners. El meu cunyat va comentar la possibilitat de sol·licitar un pis social del Seminari. Vam decidir inscriure’ns però sense gaires esperances. La sorpresa va ser el dia que ens van comunicar que havíem estat seleccionats. Aquest pis és el nostre salvavides perquè estàvem enfonsats. És un impuls per remuntar la nostra situació», explica emocionada Candi, una lleidatana de 59 anys que pateix una minusvalidesa i que amb el seu marit, Àngel, de 52, és des de fa dos setmanes la inquilina del 2n 2a dels pisos socials del Seminari. Una iniciativa que s’ha fet realitat des que el desembre del 2012 el bisbe de Lleida, Joan Piris, va anunciar que la diòcesi cediria una part de l’edifici per allotjar famílies en risc d’exclusió. Des de principis de mes ja n’hi resideixen cinc (9 adults i cinc nens, una monoparental) i ben aviat ho farà la sisena. En total, són 19 pisos dels quals 13 estan encara per equipar. Falten 100.000 euros que esperen recaptar en els pròxims mesos, segons va explicar ahir Montse Claveria, directora de la fundació que gestiona els habitatges. «L’objectiu és ajudar-los a sortir d’una mala situació. És una atenció integral», explica Claveria. Les famílies podran estar-hi un màxim de 3 anys i paguen en funció dels seus ingressos amb un màxim de 210 euros.
La família Vargas, d’origen peruà, resideix al 3r 2a. Paul, Candi i la seua filla Camila compartien fins ara pis amb altres persones. «Dormíem al mateix llit i ara la Camila té la seua pròpia habitació», comenta Paul, que afegeix que «és una benedicció. Això ens dóna forces per afrontar el futur». En el projecte han participat 250 voluntaris i 26 empreses.
