Roberto Fernandez va prendre ahir possessió com a rector de la Universitat de Lleida per segon mandat consecutiu en un acte marcat per la protesta d’un grup d’estudiants (vegeu el desglossament inferior). Va defensar que «invertir en la universitat pública és part de la solució que Catalunya necessita per consolidar una economia saludable i sostenible» i va afirmar que la disminució de les aportacions públiques «no pot sostenir-se en el temps». «La universitat catalana ha d’aconseguir les cotes de finançament públic d’altres països europeus. D’aquesta manera, les matrícules no augmentaran, els màsters es podran equiparar als graus i hi podrà haver més beques. Cal un ampli acord nacional català», va apuntar. Va recordar al conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que la UdL no té dèficit i li va demanar que «ens continuï ajudant». També va sol·licitar a les administracions més reconeixement i va apostar per ser «proactius per créixer en estudiants, recursos i talent docent».
Va advocar per la «singularització» de la UdL. «No ha de ser la miniatura d’una universitat gran. No podem ni hem de tenir-ho tot», va indicar, i va proposar crear «un model propi de docència amb classes no massificades», doble titulacions, alternança, graus amb altres universitats, cursos virtuals i preparació per a l’emprenedoria. Va advocar també per «ajuts als que demostrin dificultats econòmiques per rebre educació superior» i va plantejar també la necessitat de reconèixer als docents la seua tasca investigadora i «que puguin accedir a un programa d’anys sabàtics per millorar la preparació acadèmica». Va veure «imprescindible» que els governs «restitueixin» les retribucions econòmiques del personal, així com «la confiança del conjunt de la societat lleidatana i les seues principals institucions» en la UdL, més col·laboració amb les empreses i «aliances» amb altres universitats.
