Fora del ‘play-off’

Consulta tots els resultats i classificacions dels equips de Lleida

El Lleida va prolongar la ratxa negativa de joc i resultats amb una derrota al Rico Pérez alacantí (2-0), davant d’un Hèrcules, atabalat també per les xifres i per la pressió dels seus aficionats, que van mostrar el descontentament amb els seus fins i tot després de marcar l’1-0. Dos errors defensius dels d’Idiakez van suposar la derrota perquè el Lleida, una vegada més, va ser incapaç de remuntar un marcador advers malgrat assumir riscos, acumular homes ofensius davant, però sense crear ocasions. Els blaus, que ahir van jugar amb la samarreta de la senyera, van tenir més la pilota i el control del partit -es va jugar més al camp de l’Hèrcules que en el seu- però es va mostrar inofensiu davant amb una preocupant falta de punteria. Idiakez va substituir dos defenses per dos davanters i a més va fer reaparèixer Molo, després de la greu lesió, col·locant-lo, ja a la desesperada, com a davanter centre. Però el Lleida mai va fer la sensació de poder aixecar el resultat davant d’un rival que va passar de sentir la clàssica remor de desaprovació dels seus a guanyar una treva.

El Lleida va tenir un inici esperançador. Miramón va tornar a assumir el comandament i en el primer quart d’hora va provocar dos córners, va fer una assistència de gol i ho va intentar personalment amb una rematada des de prop que Chema va enviar a córner. En canvi, l’Hèrcules no veia la cara al debutant Jorge Gómez, que va començar visiblement nerviós, amb un parell d’indecisions -es va guanyar una targeta per tocar la pilota amb la mà fora de l’àrea després d’una mala entesa amb Baquero, que tampoc no el va ajudar gaire-, però que va anar entonant-se a mesura que avançava el partit. Però no era el dia de la defensa lleidatana, com tampoc ho va ser davant del Balears. Els locals ja van avisar amb una falta lateral (13′) a la qual no va arribar Álex, sumat a l’atac i lliure de marcatge, i van veure porteria poc després (25′) que Fernando va pentinar cap enrere perquè Casares, en posició protestada pels d’Idiakez, marqués a plaer. Una altra vegada tocava remuntar. Però ningú encertava en la rematada precisa. La va tenir, sí, Osado (33′) en una mala cessió de Lázaro a Chema que el davanter va interceptar però, sol davant del porter alacantí, va enviar la pilota per sobre del travesser. La segona meitat va començar com un monòleg del Lleida. Control de la pilota i del joc, però molt horitzontal i amb atacs estàtics, sense desbordaments, que eren desbaratats per la defensa local. I en una contra de manual, en superioritat numèrica després d’una pèrdua de pilota, Fernando va arribar a la línia de fons per enviar una assistència d’or a Juanma, que va poder pensar on col·locar la pilota davant d’un venut Gómez. Albístegui va tenir el 2-1, però la rematada la va parar Chema. Van reclamar un penal a Diego Sánchez i Baquero va salvar el 3-0. La derrota s’havia consumat i són ja 4 les jornades que el Lleida encadena sense guanyar.