“Frau de llei” en el litigi de Sixena

La plataforma que engloba disset entitats culturals i socials de Lleida critica la “possible utilització del Codi Civil en frau de llei” en l’actual litigi per les quaranta-quatre obres d’art de Sixena de la Generalitat que es conserven al Museu de Lleida. L’objectiu d’aquest “frau de llei” seria “trencar la unitat de les col·leccions dels museus de Catalunya”. Així ho manifesten en el document d’al·legacions que han presentat davant de la conselleria de Cultura com a part interessada dins de l’expedient obert l’estiu passat per descatalogar aquestes peces. Representants de les entitats, amb el seu portaveu al capdavant, Xavier Quinquillà, van escenificar ahir aquest nou pas en defensa de la unitat del Museu de Lleida amb una roda de premsa al costat de tres de les obres reclamades, que s’exposen en una de les sales de la pinacoteca.

S’ha de recordar que el conseller de Cultura, Santi Vila, va obrir un expedient de descatalogació l’estiu passat atenent l’ordre de maig del 2016 d’execució provisional de la sentència del 2015 dictada per una jutge d’Osca ordenant l’entrega al monestir de Sixena del centenar de peces en litigi. A finals de juliol, Vila va entregar mig centenar que estaven al MNAC sense catalogar i va obrir aquest procés per descatalogar les que estan a Lleida. Un dels informes preceptius en aquest expedient, el de la Junta de Museus, es va rebre el passat 14 de setembre i, com era esperable, va aconsellar rebutjar la descatalogació alertant el conseller que la col·lecció del Museu no es pot disgregar.

Ara, en aquest mateix sentit, les disset entitats de Lleida (des de l’Orfeó Lleidatà i Òmnium fins al Cercle de Belles Art o els Amics de la Seu Vella) denuncien a les seues al·legacions que les administracions públiques que reclamen aquests béns (el Govern d’Aragó i l’ajuntament de Vilanova de Sixena) “utilitzen un suposat vici formal en el títol d’adquisició de les obres per part de la Generalitat (...) per eludir les lleis en matèria de protecció del patrimoni”. Quinquillà va afirmar que “el litigi té un origen que sobrepassa l’objectiu de preservar un patrimoni que està al Museu de Lleida i posa en relleu vincles històrics entre Catalunya i Aragó a través de la història del bisbat de Lleida”.

Francesc Aran, advocat i membre del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, va recordar que les administracions demandants “utilitzen un suposat error formal en el títol d’adquisició de les obres per part de la Generalitat davant del qual no van al·legar mai i, a més, en el seu dia van consentir la inclusió del conjunt de la col·lecció al catàleg del Patrimoni Cultural català i també a l’Inventari General de Béns Nobles de l’Administració de l’Estat”.