L’organització juvenil de l’esquerra independentista Arran Lleida va retirar ahir com a protesta diverses plaques de carrers que porten el nom de persones vinculades al règim franquista i l’aixecament militar que va provocar la Guerra Civil. En concret, el col·lectiu assegura que es va emportar les plaques de Germans Recasens, Lluís Besa, Alcalde Areny, Carmel Fenech, Alcalde Sangenís i Alcalde Montanya. Arran va denunciar que «Lleida és el segon municipi de Catalunya amb més símbols franquistes, 358» i va recordar que fa una dècada l’Assemblea de Joves de Lleida va protagonitzar «la mateixa acció». «Deu anys després, l’ajuntament no ha rectificat, sinó que ha cedit tres carrers més a franquistes», va indicar l’organització, que va apuntar que a la pròxima comissió de carrers «s’incorporarà la deJoan Manel Nadal Gaya, que va lluitar amb l’exèrcit franquista en la Guerra Civil i va participar en l’ocupació de Barcelona el 1939». Creu que «la presència d’aquests símbols constitueix un insult i una provocació intolerable a la memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista». «Amb aquest acte simbòlic volem mostrar la vergonya de créixer en una ciutat que manté noms de carrers i simbologia diversa que recorden còmplices del feixisme, els partits que ens governen, incapaços durant 40 anys de fer un acte de justícia històrica i homenatge als qui van lluitar per la nostra llibertat.»
L’alcalde, Àngel Ros, va replicar que «a Lleida la major lluita contra la dictatura la vam fer els socialistes» i va dir que «l’acte que ha fet aquest col·lectiu és electoralisme i antisocialisme». Va indicar que «els símbols a què es refereixen són fonamentalment plaques d’habitatges de protecció oficial dels anys cinquanta, que són pisos privats, no municipals» i va assenyalar que «no fa falta reposar-los». En canvi, «els que fan referència al nom d’un carrer sí que reposarem la placa».
reposició a mitges
Ros diu que reposaran les plaques de carrers, però no les de pisos de protecció oficial dels anys 50
