Comprar un pis en mal estat sembla a priori una alternativa poc recomanable. No obstant, diversos inversors locals, poc més de mitja dotzena, segons la informació facilitada per fonts del sector, han adquirit en els últims mesos desenes d’aquests immobles a entitats bancàries. “Són persones amb negocis en el sector de la construcció, que assumeixen directament les obres necessàries per adequar els habitatges i posar-los després en lloguer”, va explicar a aquest diari un professional coneixedor d’aquestes operacions de compravenda. Gairebé totes aquestes compres es tanquen a preus per sota dels 20.000 euros per pis, i n’hi ha algunes que es materialitzen per entre 6.000 i 8.000 euros. “A partir d’aquests preus, amb un lloguer, encara que sigui de només 200 o 300 euros al mes, l’inversor pot acabar obtenint una rendibilitat d’un 10%, mentre que, si posés els diners al banc, li donarien un interès ínfim”, van detallar les mateixes fonts.
El que s’emporta la palma en aquest tipus d’operacions és un promotor immobiliari que ja ha adquirit prop d’un centenar d’habitatges. Ell mateix s’encarrega de fer les reparacions necessàries perquè els pisos siguin mínimament habitables i, després, els lloga a preus assequibles, preferentment a famílies d’origen immigrant.
La majoria d’aquests pisos estan ubicats a la Mariola i al Barri Antic, i han acabat en mans de les entitats bancàries arran de processos de desnonament. Molts es troben en una situació pèssima, hi manquen les instal·lacions elèctriques o d’aigua, o fins i tot han quedat literalment arrasats després de ser okupats o d’haver patit actes vandàlics. Els bancs tenen molt interès a desfer-se de la seua propietat, per la qual cosa en rebaixen al màxim el preu si algú està disposat a pagar al comptat, i encara més si en compra un paquet. En aquest sentit, una immobiliària de Barcelona ha adquirit més d’una dotzena d’habitatges de Lleida en una sola operació amb una entitat bancària a la qual ja havia comprat més habitatges a Barcelona i el seu entorn (vegeu el desglossament).
Professionals del sector van destacar que, encara que els bancs ja han venut molts pisos al llarg dels últims anys, encara continuen mantenint una voluminosa cartera de propietats, ja que continuen materialitzant-se processos de desnonament per impagament de la hipoteca. De fet, al llarg dels nou primers mesos de l’any 2015, hi va haver un total de 638 desnonaments a Lleida.
Una firma busca fórmules per traspassar-ne a famílies gitanes
L’empresa barcelonina Metros Cuadrados ha adquirit més d’una dotzena de pisos a la Mariola i al Barri Antic que eren propietat d’un banc. Segons va explicar ahir el seu responsable a aquest diari, ara treballen conjuntament amb l’Associació Futur per buscar una fórmula que permeti adequar-los i traspassar-los a molt baix preu a famílies en risc d’exclusió social, preferentment del col·lectiu gitano. En aquest sentit, va explicar que el president de l’Associació Futur, Paco Salazar, està intentant que l’Administració s’impliqui en aquest projecte. “Si hi hagués una ajuda per poder arreglar les instal·lacions bàsiques, seria possible aconseguir que les famílies poguessin accedir a la propietat pagant uns 200 euros al mes, com si fos un lloguer”, va assegurar. Així mateix, va indicar que aquesta és la primera operació que fan a Lleida, però que a Barcelona han comprat nombrosos pisos a bancs.
