"La biografia d'Enric Crous donaria per a un llibre de mil pàgines"

El periodista Juan Cal (Pontevedra, 1956), director executiu de SEGRE, va confessar ahir que "des que tenia 17 anys sabia que volia ser escriptor". Tanmateix, la seua activitat professional l'ha apartat durant quatre dècades d'un somni que ara ha vist per fi realitzat. Cal va presentar a la seu de Pagès Editors la seua primera novel·la, El exilio de Mona Lisa (Milenio), que arribarà a les llibreries al llarg d'aquesta setmana, una obra meditada, treballada i redactada durant els últims quatre anys que l'autor defineix com de "Guerra Civil i exili". També avisa que "no es tracta d'un llibre d'història, sinó un fresc històric embolicat en una capa de ficció". I com a protagonista va elegir un personatge que s'assembla com una gota d'aigua a l'artista i dissenyador gràfic Enric Crous (1908-1987), pel qual sent una fascinació des que el periodista va arribar a Lleida a la dècada dels setanta. "Va ser l'ànima del grup d'artistes de la revista Art als anys 30, que en temps difícils van posar el llistó cultural de Lleida molt alt", va recordar. Tanmateix, Cal es va decantar per les històries i aventures de Crous en l'exili a França, "quan va aconseguir una feina com a restaurador de rellotges de sol i va començar també a col·laborar amb la resistència elaborant còpies de carnets, passis o cartilles de racionament millors fins i tot que les originals".

De fet, "la biografia encara per redactar d'Enric Crous donaria per a un llibre de mil pàgines", va assegurar l'autor d'una novel·la en la qual "intento explicar com va ser l'any 1940 la vida a l'exili a Montauban, al nord de Tolosa, de dos refugiats catalans, un d'inspirat en Crous i un altre en la figura del sacerdot catalanista Josep Maria Llorens, en un moment en el qual també es va esdevenir en aquesta ciutat la mort del president Azaña i l'arribada al museu local de tresors artístics del Louvre per salvar-los dels nazis, com la Mona Lisa de Leonardo, que Crous va tenir a les mans". Una obra inspirada en el "trauma de l'exili, una època que encara donarà per a moltes obres", va afegir Cal.