“La crisi econòmica a Lleida es pot donar per acabada, però no els estralls causats”

"La crisi econòmica a Lleida es pot donar per acabada amb certa rotunditat en termes de destrucció d’ocupació i de valor afegit brut (VAB). Això no vol dir que no hi pugui haver xocs exteriors en un futur ni que s’hagin superat els estralls provocats pels anys de crisi." Així ho va afirmar ahir el professor emèrit d’Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver, al presentar a Lleida l’Anuari Econòmic Comarcal 2016 de BBVA CX.

L’economia de la província va créixer l’any passat un 2,3%, segons aquest Anuari, al darrere de Catalunya, que va assolir el 3,4%. De cara a aquest any 2016, les seues previsions apunten que l’economia local seguirà també creixent a nivells inferiors de la mitjana catalana i el situa entre 2,8 i el 3%, d’acord amb les dades parcials dels tres primers trimestres i a l’espera de resultats tancats de sectors tan importants com l’agrari. El sector energètic, marcat per l’any hidrològic, apunta a millors resultats a nivell macroeconòmic i per tant de valor afegit brut en especial de les comarques de muntanya encara que, com va reconèixer, no té efectes per a les famílies en termes, per exemple, de renda. Sobre l’ocupació, Oliver va apuntar que s’ha recuperat un 10 per cent del 18% perdut durant la crisi. Va apuntar similituds i diferències d’aquesta sortida a la crisi respecte a la viscuda per l’economia espanyola als anys 90 del segle passat. Va destacar que en aquesta ocasió no es compta amb l’empenta ni de la construcció ni el motor públic (inversions de les administracions). Aquesta sortida de la crisi passa per la capacitat competitiva internacional, reflectida en l’increment de les exportacions, i els serveis privats. En aquest punt parlem d’hostaleria, comerç, transport i serveis a les empreses.

En el cas de Lleida s’aprecia dos realitats diferents, mentre que a la muntanya es beneficien de l’empenta turística, encara que en menor mesura que les comarques de Girona o de Barcelona, el pla no compta amb aquesta demanda. Pel que fa a la construcció, s’aprecia una certa recuperació després d’haver tocat fons el 2015. De totes maneres, com en altres aspectes, la tímida expansió va més retardada que en altres punts de Catalunya. De fet, Lleida, per la seua estructura econòmica, sol tardar més a entrar en recessió, però també li costa més la recuperació. Quant al capítol de la indústria, va apuntar que la lleidatana acumula dos anys amb increments rellevants (2,3 per cent i 2,6%, respectivament), però tot i així encara falten de dos a tres anys per poder reabsorbir tots els efectes de la crisi i amb l’agroalimentària com el gran puntal.